8.9.08

Benvolguts lectors,

Us comunico que la coincidència a partir d'aquest mes de setembre de significatius canvis professionals i de nous reptes formatius, m'aconsella deixar d'escriure en aquest blog per un període indefinit. Hi ha moltes coses a dir sobre Catalunya, Espanya i el món. Sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà. Es bo que així sigui, i el pitjor símptoma seria no poder dir-les per manca de llibertat o per excés de conformisme.
Aquests dies no deixo de pensar en una frase d'Ausiàs March, el cèlebre poeta valencià del segle XV, que vaig llegir recentment: "un home arriba a ser home quan s'adona que no ha fet res a la vida... perquè a la vida no hi ha res a fer."
No crec que es tracti d'un cant al tantsemenfotisme, sino d'una encesa oda a l'humanisme i a la senzillesa. Lleugeresa i desprendiment contra pompositat i codicia. Tal com descobreix Siddharta a l'epíleg de la seva atzarosa vida: aprendre a observar el riu i escoltar-ne les distintes veus per descobrir la unitat de totes les coses.
Allò que ens omple no és el què, sino el com.

Moltes gràcies,

Edu

Etiquetes de comentaris: