El mal rotllo del Barça

No és veritat que la votació de la moció de censura del diumenge passat fos una festa de la democràcia. Democràcia sí, com qualsevol moment en el qual es manifesta en tot el seu esplendor la sobirania popular. Però festa no, per molt que la junta volgués donar-li a la jornada un caràcter lúdic (diuen que per atraure el màxim nombre d'electors a l'estadi un 6 de juliol). Sí, feia goig veure els més menuts -i els no tan menuts- complint el somni de trepitjar la gespa el Camp Nou i marcar un gol en una de les seves porteries, però més enllà d'aquests aspectes laterals el diumenge els socis del Barça decidien el futur de Joan Laporta.

I sense haver-hi partit, 39.000 socis es van personar al Camp Nou per votar una moció de censura prèviament avalada per 9.000 socis.

Per fer-nos una idea, en ocasió de la moció que l'Elefant Blau presentà el 1998 contra Josep Lluís Núñez, es convocà la consulta coincidint amb un Barça-Madrid i votaren 40.000 socis. Només un miler més.
La gran diferència és que Núñez, que portava 20 anys de president, va salvar el match point amb un recolzament del 61,5% i un rebuig del 35,5%. Per contra, ahir només un 37,7% votaren a favor de la continuitat de Laporta i els seus directius, mentre que el 60,6% dels socis demanaren el cessament de la junta directiva i la convocatòria d'eleccions en un termini màxim de 3 mesos.

En cap dels dos casos prosperà la moció perquè segons els Estatuts del club cal que un 66,6% dels votants s'hi mostrin favorables, però és evident que Núñez va obtenir uns resultats infinitament millors que Laporta.

I fins i tot així, dos anys després de la moció que havia aconseguit superar amb un marge còmode, Núñez va acabar dimitint i marxant de mala manera.

Des d'aquest punt de vista, amb un 60,6% dels socis oficialment en contra des d'ahir, Laporta ho tindrà molt complicat per sortir-se'n. A partir d'ara dependrà excessivament dels resultats del primer equip de futbol i, si aquests no arriben, els socis del Barça exigiran la seva dimissió a l'Estadi i amb mocadors.

Quedant-se, Laporta no li farà cap favor al Barça. Tampoc a Guardiola, un tècnic jove que inicia un cicle amb molts jugadors nous i que precisarà un entorn pacient i positiu. I no serà fàcil que el tingui. Per començar, la pràctica totalitat de mitjans de comunicació i un creixent nombre d'opinions particulars porten 48 hores demanant la renuncia de Laporta.

I malgrat tot, el president sembla decidit a mantenir-se en el càrrec. Veurem quin pes tenen les altres veus de la junta directiva en la reunió d'aquest dijous.

Abans de celebrar-se la moció de censura de 1998, Laporta declarà que si un majoria mínima de socis votaven contra la continuitat de Núñez aquest hauria de dimitir. Ahir, Laporta afirmà que les circumstàncies de 1998 eren molt diferents perquè aleshores Núñez ja portava 20 anys presidint el Barça. Té raó, però des d'una perspectiva democràtica no veig quina relació té una cosa amb l'altra. Des del punt de vista de la sobirania popular el missatge dels socis fou clarament diferent en les dues mocions de censura: el 1998 recolzaren a Núñez i ara demanen a Laporta que marxi.

Laporta ha comès un altre gravíssim pecat després de la moció en apropiar-se de l'abstenció, tot afirmant que els 80.000 socis que no van anar a votar aproven la gestió de l'actual junta. Una lectura de l'abstenció extremadament demagògica, perquè també podria interpretar-se que aquests socis no estan disposats a perdre una hora de diumenge per impedir el cessament de la Laporta i els seus directius. Aquesta interpretació de l'abstenció és tristament freqüent a la política tradicional, per això procuro anar a votar sempre encara que sigui en blanc.

Està clar que pels motius que siguin Laporta s'ha desgastat més entre 2003 i 2008 que no pas Núñez entre 1978 i 1998, i això que el ratio de lligues i Copes d'Europa per temporada és clarament favorable a Laporta.

Havent obtingut relativament bons resultats esportius, hom pot concloure que Laporta l'ha d'haver fet molt grossa aquests dos últims anys perquè un 60,6% dels socis li demanin que plegui en una votació d'una moció de censura.

El Barça travessa un moment de profund mal rotllo, i les coses han empitjorat després de la moció de censura. I encara són susceptibles d'anar a pitjor en les setmanes i mesos a venir. Quan la democràcia es manifesta, cal acceptar-ne la sentència o patir les greus conseqüències de no fer-ho. És tan simple com això. Diguin el que diguin els Estatuts, Laporta ha de plegar i convocar eleccions. És el millor pel Barça.

Imatge: rtve.es