De toros a toreros

Amb quatre catalans titulars (Capdevila, Puyol, Cesc i Xavi), un manxec del Barça (Iniesta), un brasiler amb nom de mític pilot de F1 i un entrenador antimadridista (Aragonés), tampoc cal fer-se mala sang i lamentar el triomf d'Espanya a l'Eurocopa. Més enllà de l'entorn cutre de 'la roja', aquesta era una selecció simpàtica i s'ho han merescut. Amb el valor afegit d'haver-se sabut sobreposar a les múltiples pressions exercides per la Brunete mediàtica madrilenya i pel Santiago Bernabeu, que s'ha passat mesos i mesos clamant '¡Raúl selección!'.

Xavi ha estat anomenat millor jugador del torneig, i Iniesta, Cesc i Puyol han estat inclosos a l'equip ideal (amb Iker, Marchena, Senna, Villa i Torres). La lectura més valuosa d'aquest èxit ha estat -espero- l'enterrament del concepte de 'furia española' que tan poc rendiment havia proporcionat fins el moment. Aquesta equip ha guanyat amb un centre del camp clamorosament creatiu, amb Xavi, Iniesta, Silva i Cesc. L'aposta pel toc i la circulació ràpida de la pilota s'han imposat a la contenció i al muscle. Espanya no ha estat un equip especulatiu i la lliçó pel Barça és impagable. Guardiola, pren-ne bona nota.

Imatge: marca.com