Obama, però sense Hillary
En un post de principis d'any, me la jugava apuntant a Barack Obama com a futur president dels EEUU. No era tant l'expressió d'un desig, sinó més aviat una qüestió d'intuïció. Ara que ha guanyat la nominació demòcrata després d'un dil·latat frec a frec amb Hillary Clinton, encara li queda el més difícil: imposar-se al republicà John McCain a les eleccions del novembre. Perquè als EEUU existeixen lligams molt ferms entre estats i partits, perquè en unes eleccions la persona no és sempre més important que les idees que representa, i perquè en el terreny personal McCain -entranyable als seus 71 anys i més moderat que Bush- pot tenir la capacitat d'esgarrapar més vots del centre sense perdre les adhesions més conservadores (que veuran a Obama com una amenaça inassumible).Dit això, és evident que el comportament, les opinions i les decisions que prengui Obama durant els propers cinc mesos seran també molt determinants. Entre les decisions més cabdals hi haurà la confecció d'un equip atractiu de col·laboradors, començant per un vicepresident amb el qual formar un tàndem suggerent i complementari.
Per aquest motiu crec que seria un greu error que Obama acceptés l'enverinat oferiment de Clinton per convertir-se en la seva candidata a vicepresidenta.
Amb l'allargament innecessari de la pugna amb Obama, l'esposa de Bill Clinton porta moltes setmanes jugant brut i posant en joc el triomf demòcrata. Primer va transcendir una suposada negociació amb el Partit Demòcrata per retirar-se de les primàries a canvi de que aquest assumís el deute de 20 milions acumulat durant la seva campanya. Ara que Clinton té perduda la nominació, i després d'haver-se passat mesos desqualificant les aptituds d'Obama per presidir les EEUU, reclama el seu dret a la vicepresidència basant-se en els milions d'electors que l'han votat a les primàries demòcrates.
De moment Obama no s'ha pronunciat, però confio en el seu bon criteri per refusar aquesta proposta. Clinton representa molts dels valors que el candidat negre ha denunciat durant tota la seva campanya i al seu interessant llibre The Audacity of Hope. Després d'una batalla com la lliurada durant tot aquest temps, l'aliança amb Hillary seria un error que podria dificultar enormement l'accés a la Casa Blanca. I en el cas d'un hipotètic triomf sobre McCain, Hillary no sabria mantenir-se en un segon pla i provocaria múltiples maldecaps al novici.
Sabia que acabaria dedicant algunes línies a la condició femenina de Hillary. En cap cas el gènere ha de ser un motiu perquè Clinton sigui vicepresidenta o secretària d'estat. De ben segur que, en cas de victòria, Obama tindrà dones al seu gabinet. Fins i tot és possible que mai abans n'hi hagi hagut tantes.
Imatge: eitb24.com
Imatge: eitb24.com
Etiquetes de comentaris: EEUU, eleccions, internacional
posted by Eduard Conti @ 08:00
2 comments
2 Comments:
La veritat, estava esperant el teu post sobre les primàries demòcrates a USA, tot i que tinc la sensació que tens moltes més coses a dir i espero que ho facis.
Però, jo personalment tinc un neguit sobre el que ha passat en les files demòcrates aquests últims mesos. Ahir, desprès de tragar-me en directe el soporífer i carregat de tòpics discurs d'Obama davant la comunitat jueva de Washington encara continuo en la mateixa línea pessimista.
Com a comentari a aquest discurs crec que la comunitat jueva a nivell internacional i nosaltres mateixos, no ens mereixem que alló que es proposa com a alternativa a l'establishment polític actual nord-americà, ens continui parlant d'exèrcits a sobre la taula, d'enemics perses, i de la indisolubilitat que no divisió de Jerusalem. Lamentable segons el meu humil parer la primera comparecença d'Obama desprès de la seva victoria.
Les seves paraules fa uns dies sobre Cuba, propossen més aviat res, davant del molt desitjable i inevitable canvi que ha de passar a l’illa.
Sobre Irak, crec que ni McCain es passarà cent anys més ni Obama farà qualcom diferent.
Però, el meu neguit s’apropa més al que podria fer Obama per guanyar unes eleccions i perllongar-se posteriorment en un govern de vuit anys.
Si considerem que en aquest moment no té la majoria del vot de les dones, la majoria del vot llatí o la majoria del vot del treballador blanc americà (dintre del món demòcrata, esclar).
Aconseguirà movilitzar per a unes eleccions generals el vot que ha movilitzat fins ara, bàsicament jove i “intel.lectual”?, o, prendrà una deriva més propera a les tesis republicanes on inevitablement xocarà de front amb McCain (consolidat en el seu partit i més apropat al centre que el seu predecesor)?
Des de el primer moment he tingut la sensació que el personatge Obama es presentava com una opció en reacció als anys de la era Bush però la seva solidesa inspirada en “aire nou” pot lamentablement difuminar-se desprès d’un cert bagatge. Una realitat gens nova en la cultura americana.
No se, el conjunt d’americans potser votarien a Colin Powell com a president, probablement a Hillary Clinton, però en el cas de Obama, ho veig tan complicat.
La senyora Rodham de vicepresidenta, tens raó, si jo fos Obama em faria por al meu costat.
Edu,
Felicitats, has encertat el pronòstic, i ha perdut la meva candidata favorita. L'única que li podia disputar el tron a Mcain.
El vell Mcain es menjarà amb patates aquest jovenet teu tant mono, molt em temo, o no. :-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home