La moció a Laporta

El mes de juliol, Joan Laporta i la seva junta faran front a una moció de censura impulsada per un advocat desconegut, Oriol Giralt, i avalada per més de 9.000 socis. És el preu que pagaran aquests joves executius disposats a oferir 'els millor anys de la nostra vida' al Barça per haver comès un pecat recorrent en el món de la gestió: no haver sabut enfrontar-se a una crisi fins al punt d'haver-la negat fins que l'evidència era absolutament tangible i els carrers de Roma cremaven com una foguera.
No m'he estalviat elogis en aquest blog sobre la tasca que Laporta i el seu equip directiu van desplegar entre 2003 i 2006, i que va permetre fer realitat el famós cercle virtuós. I que els èxits esportius anéssin acompanyats de la bonança econòmica i la pau social en un club especialment convulsionat per la fi del nuñisme i el desastrós mandat de Joan Gaspart (2000-2003). Fins i tot vaig posicionar-me en contra de que s'haguessin de celebrar les eleccions de 2006, per bé que des d'un punt de vista legal estava clar que Laporta havia comès un excés de confiança inexplicable en un lletrat.
De ben segur que són moltes les virtuts que adornen a l'actual president del Barça. Només el seu caràcter fort i la seva ambició poden explicar la transformació viscuda pel club entre 2003 i 2006, i l'interès que despertà la seva figura en formacions polítiques com CiU.
Per contra, Laporta ha anat alimentant enemistats amb la seva arrogància, i aquest és un dels principals defectes que pot tenir un líder. Hi ha grans talents que estaven cridats a les fites més elevades que s'han deixat perdre per la seva excessiva altaneria. Alguns pensareu en Sarkozy. M'imagino a Laporta titllant a Giralt de picaplets i donant per descomptat el seu fracàs a l'hora de recollir les 5.822 signatures necessàries per convocar la moció de censura. I ja veieu, a aquest advocat de segona fila amb aspecte de xarcuter li'n sobraran 3.000.
La meva és una d'aquestes signatures que forçaran la convocatòria de la moció de censura. Ser del Barça és una qüestió bàsicament passional, i per això deixo el sentit de la responsabilitat i la prudència per altres àmbits de la vida personal i professional. Després de veure l'entrevista a Laporta a TV3 ('estic buscant forçes per no ensorrar-me') i seguir la roda de premsa de Marc Ingla i Txiki Begiristain a l'endemà, no trobí arguments per seguir confiant en la directiva actual.
Encara no sé si el mes de juliol votaré en contra de la continuitat de Laporta, però estic convençut de la idoneïtat d'aquesta moció de censura. Si no prospera, haurà servit perquè la junta es posi les piles d'una vegada amb aquest avís seriós de la massa social. Si prospera, serà perquè Laporta i els seus no hauran estat capaços de guanyar-se la confiança dels socis en les properes setmanes. D'altra banda, confio en que les possibles alternatives a Laporta es manifestin ben aviat per ajudar-me a prendre la decisió sobre el futur del Barça. Perquè davant determinades opcions és més que probable que Laporta sigui un mal menor.

Imatge: as.com