16.4.08

Jaime Lerner

Jaime Lerner és un arquitecte brasiler de 70 anys que es va donar a conèixer internacionalment en l’àmbit de la gestió urbana per les seves actuacions com alcalde de Curitiba (1971-1975, 1979-1983 i 1989-1992). Posteriorment fou governador de l’Estat de Paranà, i actualment té un despatx d’arquitectura i urbanisme des del qual es dedica a fer "projectes d’acupuntura urbana". El seu lema és que, en matèria de ciutats, no hi ha granota que no pugui convertir-se en príncep. I posa com exemple la ciutat de Curitiba, que gràcies a una innovadora planificació urbana va passar en 30 anys de la discreció més absoluta a ser considerada com una de les ciutats més modernes del món.
La setmana passada vaig assistir a una interessant conferència de Lerner a Sao Paulo. Us adjunto un video que he trobat a ted.com perquè pogueu conèixer millor aquest peculiar personatge:



Segons l’ex de Curitiba, per ser un bon alcalde cal voluntat política, estratègia, solidaritat i corresponsabilitat per afrontar cada problema. Però sobretot creu que cal ser ràpid en l'execució per imposar-se a la burocràcia i als dubtes de la població (que inicialment tenen tendència a desconfiar de les polítiques innovadores).
I sosté una idea interessant: les limitacions financeres mai han de convertir-se en una excusa per deixar de fer coses. I posa com exemple la xarxa d'autobusos privats de Curitiba, que transporta a 2,4 milions de passatgers anualment i que no està subvencionada per l'administració.
Lerner assenyalà els tres problemes essencials de les ciutats: mobilitat, sostenibilitat i coexistència (sociodiversitat).
Per afrontar-los, proposa algunes mesures molt simples: com per exemple utilitzar menys l’automòbil oferint als ciutadans una oferta excel·lent de transport públic; separar els residus i estalviar energia, o viure a prop de la feina.
És el vell debat de l'estructura urbana. I Lerner té molt clar que la ciutat no és el problema, sino la solució.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

4 Comments:

At 20:27, Blogger carlinhos said...

Superinteressant, Edu. A veure què diu l'Emili...

 
At 14:34, Blogger Emili Manrique said...

Volia mirar-me algunes coses de quan va vindre al Congrès de la UIA fa com uns quants anys ja...no ho he fet.
Pero vinga, "a voz de pronto", possaria en majúscules la ultima frase, gens nova, però que suposo sempre s'ha de recordar.
La ciutat no és un problema, és problemàtica.
La ciutat és civilització inclus dintre d'aquest món globalitzat en que naveguem. Crec que la van pifiar aquells que als 90 preconitzaven la seva desaparició.
Ara bè, a por Lerner!, realment la privatització del transport públic és la solució?, un altre etern debat sobre el capitalisme o el post-capitalisme.
De qualsevol manera, més enllà de la separació de residus, l'estalvi d'energia i la mobilitat, hi ha tal quantitat de problemes que la tortuga s'esclafaria.
La inmigració (eix vital de la gran majoria de les grans ciutats), la formalització de les noves tecnologies, la qualitat de l'espai públic, fins i tot, la elaboració del caràcter propi de cada ciutat envers lo global, etc, etc...
Un debat interesantíssim i sense fi.
Edu, escriu més sobre això que segur que tots podem apendre del que pots dir-nos.

 
At 14:38, Blogger Emili Manrique said...

Un altre apunt, inevitablement la rapidesa en adoptar solucions en la actualitat és vital. Tota la raó al meu parer en aquest punt.

 
At 13:49, Blogger Eduard Conti said...

Emili, crec que l'esquerra (i no només l'esquerra) del nostre país té un problema greu amb la gestió dels serveis públics. El transport públic (rutes, freqüencies, preus) ha de ser regulat per l'administració pública, en això hi estem gairebé tots d'acord, però es pot gestionar privadament. Per què no?
Responent a la teva pregunta: la privatització del transport públic no és la solució sense més, però la gestió del transport públic a Barcelona és millorable. Les queixes dels usuaris són freqüents per aquells que vulguin escoltar-les, i té un elevat cost pels contribuents en forma de subvenció.
La recent vaga dels conductors d'autobusos ha estat inacceptable, i era una bona oportunitat per replantejar-se el model però a les autoritats els ha faltat caràcter.
Empreses com TMB o l'ATM són estructures funcionarials camuflades sota la forma jurídica de Societats Anònimes.
Podem seguir amagant el cap sota l'ala, però potser sigui millor deixar-nos de prejudicis i començar a qüestionar-nos el model de país. Ni que sigui per aconseguir que aquestes empreses de transport públic és posin les piles en veure-li les orelles al llop de la privatització.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home