Dos anys de blog

Avui fa dos anys que vaig obrir aquest blog. El primer de tot és donar-vos les gràcies als lectors, perquè sense vosaltres això hauria estat un monòleg estèril i fa temps que hauria deixat la nau a la deriva. Han estat dos-cents posts en vint-i-quatre mesos, que venen a ser dues entrades setmanals. Sembla que no siguin masses, però obliguen a una certa disciplina al llarg del temps. Una constància que no ha estat exempta d’irregularitat. Perquè hi ha hagut mesos intensos com novembre de 2006, coincidint amb les eleccions catalanes, en el qual vaig escriure cinc posts setmanals. Però també hi ha hagut períodes com l’estiu de 2007, en el que coincidint amb el naixement de la meva filla només vaig escriure dos cops en tres mesos.
L’altra qüestió important és la dels temes. Quan vaig començar aquest blog no sabia ben bé cap a on tiraria. Sabia que la política i l’economia serien els grans temes, però poca cosa més. Els tags (etiquetes) són les paraules clau que he introduït al final de cada text per descriure el contingut de cada post. Després de dos anys, el nombre de tags permet fer-se una idea de quines han estat les prioritats dels meus escrits. Les principals etiquetes del blog han estat: Catalunya, eleccions, Espanya, crisi dels partits, PSC + PSOE, Barcelona, Govern, gestió urbana, CiU, PP i economia.
Per tant, si hagués d’explicar ara de què va el meu blog diria que efectivament es tracta d’un blog de política catalana. Però que pren sovint a Espanya com a referència, perquè després de tot és allà on es talla el bacallà i on es decideix la sort de Catalunya. També és evident que aquests han estat dos anys marcats per les urnes, i d’aquí la preeminència de la paraula ‘eleccions’. El referèndum de l’Estatut (juny de 2006), les eleccions catalanes (novembre de 2006), les municipals (maig de 2007) i les generals (març de 2008). Tot això ha passat en només 22 mesos que han semblat una eternitat. Aquestes quatre convocatòries, i les seves corresponents campanyes, han estat el millor combustible per la meva dèria en assenyalar la greu crisi que travessen els partits polítics al nostre país, i la seva preocupant desconnexió de la societat.
Entre els altres focus d’interès també s’hi troben les meves especialitats professionals (la gestió urbana i l’economia) i la meva ciutat (Barcelona). A vegades crec que aquests tres haurien de ser els grans temes del blog. Però ja se sap que mai no és massa tard per gairebé res. En aquest cas, per practicar un canvi de rumb i retirar-me de l’anàlisi de la política nacional en benefici de l’estimulant política local. O hauríem de dir metropolitana?
Whatever will be, will be.