El món no s'acaba

Avui torno a penjar una presentació del professor danès Hans Rosling, que té la gran virtut de no deixar indiferent amb els seus arguments. Hi ha un costum occidental que consisteix en assegurar que el món va cada cop pitjor, sense importar la profussió d'estadístiques disponibles per corroborar-ho o desmentir-ho. Aquest dramatisme -amplificat pels mitjans informatius- té la seva vessant positiva: després de tot, és el defecte que ens permet millorar dia rera dia. Per això m'irrita tant que el poder sigui -per regla general- tan intolerant a la crítica. La crítica honesta no és un acte de pessimisme, sino l'exigència de la perfecció. Aquesta sensació de que el món s'acaba, sempre que no caigui en el catastrofisme paralitzador o nihilista, és el motor del progrés. Mentre un sol infant mori per malària, la ciència no descansarà fins que trobi la vacuna que ho impedeixi.
H.G. Wells va predir que "algun dia el pensament estadístic serà tan necessari pels ciutadans com la capacitat de llegir o escriure". Els impulsors de determinades polítiques públiques recorren habitualment a les estadístiques que recolzen els seus punts de vista. Tanmateix, la democratització de les estadístiques facilita l'accés dels ciutadans a les dades que no encaixen o qüestionen les polítiques en curs. Això confereix a l'individu el poder de desafiar el poder polític amb noves interpretacions.