Un tipus d'interès
Heus ací la gran qüestió a la qual el Banc Central Europeu (BCE) porta uns mesos enfrontant-se, i a la qual seguirà sotmès els mesos a venir:Què fer amb el tipus d'interès en un context inflacionista com l'actual, tenint en compte l'existència d'una desacceleració econòmica?
El gran mandat de la principal autoritat bancària de l'eurozona és controlar l'augment de preus amb la política monetària, apujant-los quan l'inflació creix i abaixant-los quan aquesta es manté en nivells moderats.
Tanmateix, hi ha un seguit de variables que tenen una influència decisiva en les decisions que pugui anar prenent el BCE:
1) Inflació: Fins ara, el control dels preus ha estat la prioritat del BCE. L'inflació mitjana a l'eurozona és del 3,6%, però a països com Espanya ja arriba al 4,7%. De ben segur que si el Banc d'Espanya encara fos responsable de la política monetària, el tipus d'interès espanyol portarien alguns mesos al voltant del 5% i potser l'inflació s'hauria començat a contenir. El preu del petroli i l'energia en general és una de les principals amenaces a l'estabilitat de preus.
2) Activitat econòmica: La possibilitat d'una recessió econòmica a l'UE sembla encara llunyana, però la situació de desacceleració econòmica és una evidència a varis països de l'eurozona. Aquesta circumstància desaconsella un augment de tipus que restringiria encara més l'accés al crèdit a empresaris i consumidors.
3) Estanflació: La combinació d'una inflació creixent i una economia en procés de desacceleració es coneix amb el nom d'estanflació. Es tracta d'un escenari molt incòmode, perquè d'una banda les autoritats monetàries es veurien obligades a prioritzar el control de l'inflació i apujar els tipus d'interès, i de l'altra podrien prioritzar l'activitat econòmic i abaixar-los. El més conservador en aquests casos és no moure's massa i confiar en que arribin temps millors. Per això es preveu que els tipus a la zona euro es mantinguin una bona temporada al 4% actual.
4) EEUU: El BCE porta mesos observant amb interès la situació dels EEUU. L'estiu de 2007, l'economia americana presentava una inflació del 2% i el tipus d'interès (Fed Funds Interest Rate) estava al 5,25%. El tipus de canvi dòlar-euro era en aquell moment d'1,35. Però les previsions de l'adveniment d'una important desacceleració econòmica van aconsellar a la Fed una reducció important i paulatina del tipus d'interès per estimular l'economia. En només 10 mesos, el canvi ha estat profund. Avui, els tipus estan al 2%, l'inflació estabilitzada al 3,9% i el canvi amb l'euro a 1,55. Amb la decisió d'abaratir el diner, la Fed ha moderat la desacceleració econòmica i l'augment de l'atur, ha protegit el consum i ha estimulat el sector exterior mantenint el dòlar accessible. L'única cosa que segueix baixant inexorablement als EEUU és el sector immobiliari (però això són figues d'un altre paner). En el context actual és previsible que la Fed mantingui els tipus al 2% fins que en el futur tornin les pressions inflacionistes a sòl americà.
5) L'euro: Un augment de tipus per part del BCE enfortiria encara més l'euro, que actualment cotitza a 1,54 dòlars. Ara com ara, és evident que l'interès del 4% vigent a Europa resulta més atractiu pels capitals internacionals que el 2% dels EEUU, i que això explica parcialment la fortalesa de l'euro. L'actual tipus de canvi euro-dòlar és un inconvenient pel poderós sector exportador europeu perquè encareix llurs mercaderies. Algunes previsions apunten a una immediata depreciació de l'euro. No serà el resultat de cap acció en matèria de política monetària per part del BCE o la Fed, sinó una conseqüència més de la desacceleració de l'economia europea.
En resum: El BCE mantindrà el tipus d'interès al 4%, confiant en que l'inflació europea s'estabilitzi al voltant del 4% (com està passant als EEUU) i no tingui lloc un procés estanflacionari. La desacceleració econòmica a Europa ja és un fet, i les corresponents dades negatives aniran acumulant-se en els propers mesos. Però el BCE no podrà executar una política monetària expansiva a causa de les pressions inflacionistes. Però no tot són males noticies. L'euro tendirá a depreciar-se enfront el dòlar, i això estimularà les exportacions europees (malmeses per l'actual debilitat del dòlar).
Imatge: 3poundsofrealestate.com
1) Inflació: Fins ara, el control dels preus ha estat la prioritat del BCE. L'inflació mitjana a l'eurozona és del 3,6%, però a països com Espanya ja arriba al 4,7%. De ben segur que si el Banc d'Espanya encara fos responsable de la política monetària, el tipus d'interès espanyol portarien alguns mesos al voltant del 5% i potser l'inflació s'hauria començat a contenir. El preu del petroli i l'energia en general és una de les principals amenaces a l'estabilitat de preus.
2) Activitat econòmica: La possibilitat d'una recessió econòmica a l'UE sembla encara llunyana, però la situació de desacceleració econòmica és una evidència a varis països de l'eurozona. Aquesta circumstància desaconsella un augment de tipus que restringiria encara més l'accés al crèdit a empresaris i consumidors.
3) Estanflació: La combinació d'una inflació creixent i una economia en procés de desacceleració es coneix amb el nom d'estanflació. Es tracta d'un escenari molt incòmode, perquè d'una banda les autoritats monetàries es veurien obligades a prioritzar el control de l'inflació i apujar els tipus d'interès, i de l'altra podrien prioritzar l'activitat econòmic i abaixar-los. El més conservador en aquests casos és no moure's massa i confiar en que arribin temps millors. Per això es preveu que els tipus a la zona euro es mantinguin una bona temporada al 4% actual.
4) EEUU: El BCE porta mesos observant amb interès la situació dels EEUU. L'estiu de 2007, l'economia americana presentava una inflació del 2% i el tipus d'interès (Fed Funds Interest Rate) estava al 5,25%. El tipus de canvi dòlar-euro era en aquell moment d'1,35. Però les previsions de l'adveniment d'una important desacceleració econòmica van aconsellar a la Fed una reducció important i paulatina del tipus d'interès per estimular l'economia. En només 10 mesos, el canvi ha estat profund. Avui, els tipus estan al 2%, l'inflació estabilitzada al 3,9% i el canvi amb l'euro a 1,55. Amb la decisió d'abaratir el diner, la Fed ha moderat la desacceleració econòmica i l'augment de l'atur, ha protegit el consum i ha estimulat el sector exterior mantenint el dòlar accessible. L'única cosa que segueix baixant inexorablement als EEUU és el sector immobiliari (però això són figues d'un altre paner). En el context actual és previsible que la Fed mantingui els tipus al 2% fins que en el futur tornin les pressions inflacionistes a sòl americà.
5) L'euro: Un augment de tipus per part del BCE enfortiria encara més l'euro, que actualment cotitza a 1,54 dòlars. Ara com ara, és evident que l'interès del 4% vigent a Europa resulta més atractiu pels capitals internacionals que el 2% dels EEUU, i que això explica parcialment la fortalesa de l'euro. L'actual tipus de canvi euro-dòlar és un inconvenient pel poderós sector exportador europeu perquè encareix llurs mercaderies. Algunes previsions apunten a una immediata depreciació de l'euro. No serà el resultat de cap acció en matèria de política monetària per part del BCE o la Fed, sinó una conseqüència més de la desacceleració de l'economia europea.
En resum: El BCE mantindrà el tipus d'interès al 4%, confiant en que l'inflació europea s'estabilitzi al voltant del 4% (com està passant als EEUU) i no tingui lloc un procés estanflacionari. La desacceleració econòmica a Europa ja és un fet, i les corresponents dades negatives aniran acumulant-se en els propers mesos. Però el BCE no podrà executar una política monetària expansiva a causa de les pressions inflacionistes. Però no tot són males noticies. L'euro tendirá a depreciar-se enfront el dòlar, i això estimularà les exportacions europees (malmeses per l'actual debilitat del dòlar).
Imatge: 3poundsofrealestate.com
Etiquetes de comentaris: economia, EEUU, energia, internacional, UE
posted by Eduard Conti @ 08:00
2 comments
2 Comments:
Tres dies després de publicar aquest post el president del BCE, Jean-Paul Trichet, ha obert les portes a una possible pujada de tipus (al 4,25%) de cara al mes de juliol. Ja veieu fins a quin punt és prioritari el control de l'inflació pel BCE.
A l'endemà de les paraules de Trichet, l'Euribor s'ha situat al 5,4% (el dia abans va tancar al 5,1%). Això significa que els mercats ja donen per descomptat l'augment dels tipus en un quart de punt. A partir d'ara la vida serà una mica més complicada per endeutats, hipotecats i empresaris, i una mica més fàcil per als estalviadors (cada vegada més ben remunerats per inversions exemptes de risc).
Només volia escriure unes línies per dir-li al seu lloc realment genial! He estat buscant aquest tipus d'informació per un llarg temps .. No sòl contestar als missatges, però jo en aquest cas. WoW gran fabulós.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home