Peculiaritats bancàries ibèriques

Beneficis bancaris i crisi hipotecària

Segons els resultats del primer trimestre de 2008, les vuit grans entitats financeres espanyoles (Santander, BBVA, La Caixa, Cajamadrid, Popular, Banesto, Sabadell i Bankinter) aconseguiren un increment del 6,3% del benefici net respecte el mateix període de 2007.

El contrast amb els resultats d'alguns grans bancs europeus és majúscul: BNP Paribas -21%, ING -19%, Société Générale -23%, Credit Agricole -66%, Fortis -31%. En alguns casos, fins i tot s'han produit pèrdues ressenyables: UBS -7.075 milions, Credit Suisse -1.312, Dresdner -469, Deutsche Bank -254, etc.

El Santander ha estat el banc -de tot el món- que ha obtingut majors beneficis durant el primer trimestre de 2008 amb 2.206 milions d'euros.

Alguns analistes sostenen que aquesta excepcionalitat espanyola respon a l'excel·lent tasca reguladora del Banc d'Espanya, que durant els temps de vaques grosses ha forçat als bancs a mantenir provisions anticícliques per preservar els seus ratios de solvència davant de la possibilitat d'una desacceleració econòmica (com la que precisament estem començant a experimentar en tot el seu esplendor), i al mateix temps ha prohibit l'ús d'instruments per comprar crèdits subprime (protagonistes de la crisi bancària als EEUU i al Regne Unit).

Tanmateix Credit Suisse, una entitat molt afectada per la crisi subprime, adverteix sobre el risc que la morositat pot suposar en un futur immediat per les entitats financeres espanyoles. L'explicació és molt senzilla. El sector bancari espanyol es vanaglòria de no haver estat esquitxat per la crisi subprime i es felicita per les seves provisions de seguretat, però ignora la magnitud potencial de la desacceleració econòmica que es presenta en l'horitzó. Si es consolida l'augment de la desocupació al llarg dels propers mesos, milers de families no podran pagar les seves lletres hipotecàries.

Entre 2002 i 2006, coincidint amb el boom immobiliari, l'Euribor va romandre aproximadament 48 mesos per sota del 3%. Durant aquesta etapa, una legió de famílies espanyoles va constituir hipoteques a 30 anys en condicions avantatjoses, sense tenir present que estaven signant -en la majoria de casos- crèdits a interès variable. I que, com digué el polític revolucionari Saint-Just: l'ordre d'avui és el desordre de demà.

El cas d'una família tipus

Imagineu-vos una parella en la trentena. Fa quatre anys van comprar un habitatge de 240.000 euros. Amb 60.000 euros que tenien estalviats van pagar l'entrada i les despeses, i els fou concedida una hipoteca de 200.000 euros a 30 anys al 3%. La quota mensual era de 843 euros. Un import raonable si tenim en compte que els dos membres de la parella treballaven i tenien uns ingressos nets mensuals de 2.800 euros. Els van sobrar diners per canviar de cotxe i viatjar a paratges remots cada mes d'agost.

Quatre anys després aquesta mateixa família, amb els tipus d'interès al 5,5% ha passat a pagar 1.135 euros (un 34% més). Els ingressos familiars han variat a ritme d'IPC i estan sobre els 3.100 euros (un 10% més). El problema és que la feina d'un dels membres de la parella porta setmanes tambalejant-se a causa de la crisi, com si es tractés d'una gran espasa de Damòcles a punt de caure sobre una economia familiar sobtadament precaritzada. Per molt subsidi de l'atur que es pugui percebre durant uns mesos, perdre un sou serà un cop difícil d'aguantar.

A més, aquesta familia té un fill de pocs mesos i les despeses s'han disparat. A partir del setembre hauran de pagar una llar d'infants. 400 euros al mes perquè les escoles bressol municipal només tenen plaça pel 8% dels infants de la ciutat.

Si sumem això a la sensació de que el principal actiu patrimonial de la familia -el seu pis- ha perdut entre un 20 i un 30% del seu valor, us podeu imaginar els efectes psicològics de la situació. Tots els plans semblen tombar-se per a aquesta familia de classe mitjana. Aquell pis comprat fa quatre anys que havia de servir a mig termini per comprar-ne un de més gran, apenes val 200.000 euros.

La parella fa números i contracta un advocat. Si un dels dos perd la feina s'estan plantejant declararar-se morosos i deixar de pagar l'hipoteca. L'altre opció seria malvendre el pis i optar a un lloguer amb protecció oficial. Per nivell de renda podrien optar a un habitatge protegit de règim general, però amb l'excés de demanda existent les probabilitats d'obtenir-ne un són altament escasses. D'altra banda, saben que la crisi no durarà tota la vida i que tard o d'hora les coses tornaran al seu lloc. No volen perdre el seu pis, que és tot el seu patrimoni. Sobretot després d'haver estat pares.

Apunt final

Entre 2004 i 2008, la morositat hipotecària ha crescut un 150% a Espanya. Més o menys el mateix que els tipus d'interès. Segons Credit Suisse, si l'atur es dispara a Espanya a causa de la desacceleració econòmica (algunes estimacions preveuen que al llarg del 2009 recuperi valors del 2000 i s'enfili fins el 13%), la morositat bancària es multiplicarà i les provisions anticrisi establertes pel Banc d'Espanya es poden revelar clarament insuficients.

Imatge: typepad.com