Contra la vaga dels transportistes

Si Al Capone encara fos viu, estaria orgullós del gremi dels transportistes.
Talls de carreteres i piquets informatius. Al llarg del dia d'avui la meitat de les gasolineres catalanes es quedaran sense combustible. És probable que aviat sentim a parlar de l'escassetat d'aliments i altres béns de primera necessitat. El subministrament de medicaments sembla garantit, ni que sigui per vehicles camuflats. Quina escena tan edificant.
La vaga és un dret recollit a la Constitució, d'acord, però els mètodes mafiosos mai no haurien de servir per a forçar una negociació com la que ens ocupa. Aquesta extorsió, aquest 'hem paralitzat mig país, ara doneu-nos el que demanem' només mereix la condemna més absoluta de la resta de ciutadans. Perquè aquí només els milionaris i els ignorants no s'han adonat de que estem a les beceroles d'una crisi econòmica que ens acabarà afectant a tots, i només falta que un grapat de camioners insolidaris ens compliquin la vida una mica més.
No tinc el menor sentiment de solidaritat envers els transportistes. Que el barril de petroli està marcant màxims històrics i per tant els carburants s'han apujat molt? Això ho sabem tots. Els transportistes volen compensacions per aquestes pujades, i per això fan vaga. Espero que no sigui cert que el govern espanyol està disposat a rebaixar-los la cotització de la seguretat social i/o a reduir-los els impostos, o que algú pensi que aquest problema es resoldrà amb incentius a la prejubilació. Em semblaria un agravi comparatiu intolerable, i dubto que les arques de l'Estat s'ho puguin permetre. Sobretot després d'haver dil·lapidat irresponsablement el superávit pressupostari amb un reguitzell de mesures manifestament electoralistes (400 euros, xec nadó i ajuts al lloguer).
Al cap i a la fi, el problema dels preus de la gasolina s'acabarà quan el transport deixi de dependre d'una font d'energia tan volàtil, tan cara, tan bruta i tan caduca.
Cedir davant les pressions d'un gremi és crear jurisprudència. És obrir les portes de bat a bat a noves demandes. Fins i tot és probable que hi hagi col·lectius amb molts més motius per declarar-se en vaga. Sense anar més lluny, els titulars d'hipoteques. Els camioners ploren pel preu estratosfèric de la gasolina, i els propietaris hipotecats per l'evolució alcista de l'Euribor.
Imagineu-vos que deixem de pagar les quotes l'1 de juliol. Aquesta seria una acció molt més neta que dels transportistes, perquè no paralitzaria el país. El 25% dels espanyols estan hipotecats, imagineu-vos de què estem parlant.
- Presidente, ha llamado un caballero que dice representar a 10 millones de españoles que han decidido dejar de pagar la hipoteca a partir del próximo mes. Me comenta que después de ayudar a los transportistas debería echarles una mano a ellos. ¿Qué le digo?

Imatge: elperiodico.cat