L'Eurocopa i la Segona Guerra Mundial

Us presento un exercici que barreja història i futbol. Els soldats d'avui competeixen al terreny de joc, i que duri. Perquè entre 1939 i 1945 es van matar per tota Europa: 32 milions de morts només entre cinc dels vuit països classificats pels quarts de final de l'Euro 2008. Fa molts pocs anys de tota aquella barbàrie.

Portugal-Alemanya. A pesar de la simpatia que Antonio de Oliveira Salazar sentia per Adolf Hitler i Benito Mussolini, els portuguesos es mantingueren -com Espanya- neutrals a la Segona Guerra Mundial. Fins i tot consentiren que els anglesos, aliats militars dels portuguesos des de 1373, establissin una base aliada a les Açores. També combateren -amb guerrilles- l'ocupació japonesa de Timor al Pacífic (on moriren 55.000 persones). En acabar la guerra, Portugal -a diferència d'Espanya- rebé alguns ajuts dels EEUU per mitjà del Pla Marshall.
Portugal: cap mort / 70 milions $ del Pla Marshall (PM)

Alemanya: 7,2 milions morts / 1.448 milions $ del PM

Croàcia-Turquía. El 1941, després de l'ocupació de Iugoslàvia per part de l'exèrcit alemany, es formà l'Estat Independent de Croàcia. Els ustatxes (filonazis) van governar aquesta efímera monarquia fins la derrota de Hitler el 1945 i l'arribada al poder de les forces partisanes de Tito (refundador de Iugoslàvia). Sota la presidència d'Ismet Inönü, després de declarar-se neutral al principi de la guerra, Turquía acabà signant un pacte d'amistat amb Alemanya el 1941 i es convertí en un important proveïdor de matèries primes de l'eix. El 1945, quan la truita s'havia girat definitivament a favor de les forces aliades gràcies a l'entrada dels EEUU al conflicte bèl·lic, Turquía va declarar-li la guerra a Alemanya i Japó. Els turcs no van arribar a lluitar. Per una vegada Croàcia i Turquía, enemics històrics durant segles, no van coincidir als camps de batalla en ocasió de la Segona Guerra Mundial.
Iugoslàvia: 1 milió morts / 0 $ del PM
Turquía: cap mort / 137 milions $ del PM

Holanda-Rússia. Holandesos i russos van acabar formant part del bàndol aliat durant la Segona Guerra Mundial. Holanda integrà el Grup d'Oslo juntament amb Noruega, Bèlgica i Luxemburg, països que malgrat llur neutralitat foren invadits per Alemanya el 1940. Rússia (aleshores URSS) fou atacada pels alemanys el 1941 després d'un ambigu acord de no agressió entre Stalin i Hitler (que entre altres coses facilità l'invasió alemanya de Polònia, Lituània, Letònia i Estònia el 1939). Holanda va ser una important receptora d'ajuts dels EEUU després de la guerra. Rússia evidentment no. El dia que va morir Hitler començà la guerra freda i l'Unió Soviètica esdevingué el gran enemic dels EEUU.
Holanda: 231.000 morts / 1.128 milions $ del PM
Rússia: 23,1 milions morts / 0 $ del PM

Espanya-Itàlia. Malgrat el suport militar i econòmic d'Alemanya i Itàlia (sobretot dels segons) a la guerra civil espanyola(1936-1939), Franco va mantenir-se neutral a la Segona Guerra Mundial. Sobretot després de l'acord entre Hitler i Stalin (un comunista!) per facilitar l'invasió de Polònia (un estat catòlic nacional autoritari estimat per Franco). La relació del règim franquista fou sempre més amistosa amb Itàlia que amb Alemanya. Alguns nazis veien Espanya com una colònia, mentre que la relació amb els transalpins era més de tu a tu.
D'altra banda, Mussolini fou el principal aliat de Hitler en el primer tram de la guerra, però es va mostrar molt poc resolutiu al camp de batalla. Els italians ocuparen Albània el 1939, però el 1940 foren derrotats en l'intent d'invadir Grècia. A l'Àfrica van obrir molts fronts (Líbia, Tunissia, Egipte, Somàlia, Etiòpia, Eritrea, etc) però sempre acabaren capitulant. El 1943 Itàlia es va rendir, però fou ocupada pels alemanys fins a la seva derrota final el 1945. A diferència d'Espanya, en acabar la guerra Itàlia va rebre ajuts del Pla Marshall (només el Regne Unit, França i Alemanya en reberen més).
Espanya: 4.500 morts / 0 $ del PM
Itàlia: 454.500 morts / 1.204 milions $ del PM