18.7.08

Puig i Bassas

Les declaracions de Felip Puig, número 2 de CDC, lamentant la poca traça del president José Montilla a l'hora de parlar el català són políticament inadmissibles. Fa uns mesos ho digué l'ex primera dama Marta Ferrussola, encara que posteriorment fou afortunadament rectificada per Jordi Pujol.
Sí, els catalanoparlants sabem que Montilla no parla prou bé la nostra llengüa i ens agradaria que el president de Catalunya s'hi expressés millor. Però també ens consta a bastants la tenacitat de Montilla en aquesta qüestió, i no anem pas sobrats de catalanoparlants (avui som minoria) com per dedicar-nos a afirmar que aquest o aquell "destrossen la llengüa". Després de tot, el més important pel futur del català és que aquells que no el dominen -pels motius que siguin- perdin la por o els prejudicis i el parlin. Puig ignora que Montilla, lluny de ser una amenaça pel català, és un exemple impagable pels milers de ciutadans que malgrat viure a Catalunya des de fa dècades encara no han donat el salt lingüístic. També per aquells que, des de fora de Catalunya, creuen que la normalitat democràtica consistiria en que José Montilla pogués exercir el seu càrrec de president de Catalunya utilitzant el castellà. Però perquè tot plegat funcioni els catalanoparlants no podem buscar-li pegues a tot sino tot el contrari, ser un suport per aquells que facin l'esforç.
El problema de CDC aquests últims anys, fins i tot des d'abans de la jubilació de Jordi Pujol, ha estat precisament la seva gran dificultat de construir, de teixir complicitats amb la societat, amb les altres formacions polítiques i amb el món en general. Llegia fa pocs dies a Ignasi Planas, militant crític de CDC, titllant a la seva formació política de "partit encarcarat". Ja ho teniu, és una bona manera de dir-ho. De cap altra manera es pot entendre que la candidatura més votada a les eleccions catalanes de 2003 i 2006 hagi estat incapaç en ambdues ocasions d'establir aliances que li permitissin governar.
Finalment, un breu comentari per aplaudir la feina d'Antoni Bassas al magazine matinal de Catalunya Ràdio durant els darrers 14 anys, i una frase d'advertència pronunciada avui pel propi Bassas i que subscric: "Si la classe política no aguantan el Matí de Catalunya Ràdio, tenim una cultura democràtica justeta".

Imatge: e-dazibao.com

Etiquetes de comentaris: , , , ,

4 Comments:

At 10:32, Anonymous Ferran said...

Sempre demanant perdó, això és Catalunya, i així ens va. Doncs jo me'n ric a la cara del català fulanyós que parla aquest enciam que tenim per president. Que li expliquin sinó a aquell president dels EUA que no sabia pronunciar potatoe.

 
At 12:31, Blogger carlinhos said...

N'hi ha tants de catalanoparlants que destrossen el català...

De què parlem? D'accent o de gramàtica?
Amb aquests comentaris com el del Puig o la Ferrusola, o com el de molta més gent que jo he sentit directament en algun moment, a vegades a un li venen ganes de plorar.

 
At 13:48, Blogger Eduard Conti said...

Algun lector del blog m'ha comentat que compartia totalment la crítica de Felip Puig al català de Montilla.
Jo ja m'he pronunciat clarament sobre la qüestió al post. Crec que de catalanoparlants no en sobra ni un, parli com parli, sigui qui sigui.
I traslladant la qüestió al terreny polític, considero que CiU es pot passar una temporada molt llarga apartada del poder si no deixa d'ensopegar en aquestes qüestions. Unes ensopegades que, per cert, rarament va cometre en públic Jordi Pujol en els seus 23 anys de president.
No és tracta de demanar perdó, sino de no cometre estupideses que després t'obliguin a disculpar-te (com finalment ha fet Oriol Pujol).

 
At 20:48, Blogger Emili Manrique said...

Doncs a mi m'ha fet gracia això de fulanyós (o fulanyòs?), tot i que, hauria de ser meucalòs, no? (no embrutem les essències de l'argot!). Avui m'han parlat d'una altra paraula, terròs, que es veu que la diuen allà a les terres de l'Ebre, i veient la cara del Puig...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home