Torna Bono. ¿Per què?
José Bono (quin error tan greu de Zapatero haver-lo recuperat!) ha afirmat tot ufanós que torna a la primera línia política perquè Pasqual Maragall ja no presideix la Generalitat de Catalunya i perquè ha canviat la situació amb ETA. Quin país de penques i bocamolls! Fa poc pensava que la campanya dels socialistes a Catalunya la faria el PP amb els seus exhabruptes anticatalans, i ara de sobte apareix José Bono del no res (era un zombi de la política) per a sumar-se a Magdalena Álvarez en aquesta insòlita campanya perquè els catalans no votin al PSOE el proper 9 de març.
Ai, Zapatero, que no veus que estàs jugant amb foc? En què pensaves quan vas oferir-li a Bono aquest caramel que per la seva insaciable megalomania suposaria presidir el Congrés dels Diputats?
Imatge: interpopular.com
Etiquetes de comentaris: Catalunya, crisi dels partits, eleccions, Espanya, Maragall, PSOE, Zapatero
posted by Eduard Conti @ 08:00
4 comments
4 Comments:
una jugada especialment lamentable si recordem que la tornada de Pepe Bono -i el seu futur càrrec- es va anunciar abans de que en Marín hagués dit que ho deixava.
Sé que ens ha passat a tots que ens desautoritzin o que ens passin per sobre, però almenys no ho publica El País...
aquest home hauria de ser alcalde del seu poble, a tot estirar.
es suposa que un president del congreso hauria de donar un perfil una mica més institucional, cosa que mai no podrà fer l'energumen en qüestió
una més d'aquest bluf que és en Zapatero
El País va anunciar la tornada de Bono a la política, en la seva edició digital, amb una foto al costat de U2 i el 20è aniversari del "The Joshua Tree"....El País últimament està emprenyadet amb el ZP perquè convida a sopar als de Mediapro, i fa uns mesos que detecto (des de que ténen nou Director) un to més beligerant. Casualitat? No ho sé. Per altra banda crec que les eleccions no es decideixen només a Catalunya, encara que es una importantíssima bossa de vots. Qui sap, potser el nomenament d'aquest personajillo té altres lectures més enllà de les nostres fronteres. No oblidem que estem parlant d'unes eleccions generals...
Potser el més greu és que una part important del PSOE (i del PSC!) pensa com Bono, però no s'atreveix a verbalitzar-ho. Les seves ganes de figurar el traeixen cada dos per tres. Paradoxalment el converteixen en un polític sincer. Bocamoll, però sincer. Per això crec que s'ha equivocat Zapatero recuperant-lo. A molts catalans se'ls farà difícil votar al PSOE, encara que intentin enganyar-se pensant que el pensament de Bono és una excepció.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home