22.10.07

El cost d'oportunitat dels 2.500 euros

Publicat avui al setmanari "El Triangle"

La proximitat de les eleccions espanyoles, previstes pel març de 2008, està desfermant les actituds electoralistes del govern i dels partits polítics en general. A falta de projectes sòlids de país, a falta de líders carismàtics, i amb l'amenaça permanent d'un abstencionisme fora de control (especialment a Catalunya), els ideòlegs dels partits es dediquen a atraure vots amb mesures clarament electoralistes.
Entre elles m’ha sorprès molt especialment el xec-bebè, una iniciativa anunciada pel president del govern espanyol el passat 3 de juliol en el transcurs del debat sobre l’estat de la nació. Aquesta mesura pretén incentivar la natalitat, per mitjà de l’abonament o deducció impositiva de 2.500 euros a totes aquelles famílies que hagin tingut un fill (natural o adoptat) a partir del 3 de juliol de 2007. Fa tres setmanes PSOE i ERC van acordar també que les famílies nombroses, monoparentals i amb fills discapacitats rebran un ajut superior de 3.500 euros. De tota manera els serrells del projecte de llei se segueixen negociant abans de l’aprovació definitiva al Congrés dels Diputats, perquè els socialistes necessiten pactar amb altres formacions per a que el xec-bebè de Zapatero vegi la llum.
Els ajuts directes a les famílies amb fills no són una novetat, per bé que a Espanya es mantenen en nivells molt inferiors als de l’Europa septentrional. Les deduccions fiscals per aquest concepte existeixen des de fa dècades, i des de 2003 (no totes) les mares treballadores amb fills menors de 3 anys perceben de l’Estat un ajut de 100 euros mensuals. Després, cada CCAA té la seva pròpia política familiar. Catalunya, per exemple, atorga una prestació econòmica de caràcter universal a les famílies amb fills menors de 3 anys i per a les famílies nombroses o monoparentals amb fills menors de 6 anys. Aquest ajut és actualment de 625 euros anuals.
L’any passat, a Espanya la mitjana de fills per dona en edat fèrtil va ser de 1,37 (la més alta des de 1993). Catalunya, per la seva banda, va arribar l’any passat als 1,48 fills per dona, i només fou superada per les CCAA de Múrcia i Andalusia. S’observa per tant una tendència positiva en quant a la natalitat al nostre país, però cal tenir present l’impacte que han tingut en aquest sentit les dones immigrants, i sobretot assumir que la xifra actual segueix estant molt allunyada de la taxa de reposició. Perquè el nombre de fills per dona que permet garantir la substitució d’una generació per una altra és de 2,1.
La mitjana de la UE és de 1,5 fills per dona, però països com França han estat capaços d’assolir una mitjana de 2 fills per dona (la més alta des de 1981) gràcies a l’existència d’un sistema social favorable a la natalitat. França ha sabut combinar amb intel·ligència els incentius econòmics i fiscals, amb l’existència d’un sòlid sistema d’escoles bressol públiques.
A Espanya aquest equilibri és inexistent, a causa de la deficient política realitzada en matèria d’escoles bressol. Una qüestió que dificulta enormement la conciliació de la vida familiar i laboral de les mares treballadores.
El flamant xec-bebè de 2.500 euros és una mesura universalista que tracta a totes les famílies per igual sense tenir en compte les diferències de renda. És a dir, no és una llei d’orientació particularment progressista. De fet, la qüestió del xec-bebè ja va centrar algunes discussions a Catalunya fa precisament un any, durant la campanya prèvia a les eleccions al Parlament. En aquella ocasió, el PSC va oposar-se a la proposta de CiU d’estimular la natalitat dels catalans amb un premi de 1.000 euros per fill, que augmentaria fins als 4.000 euros a partir del tercer fill o en el cas dels fills nascuts amb algun tipus de disminució. Els socialistes catalans van argumentar el seu desacord amb aquest tipus d’ajuts afirmant que l'Estat del benestar no es promovia repartint xecs a tort i a dret.
Per això sorprèn que els socialistes hagin trigat tan poc temps en canviar de parer.

M'hauria semblat molt més just i políticament coherent dedicar els recursos que li costarà a la hisenda espanyola el programa dels xecs-bebè (aproximadament 1.500 milions d'euros anuals segons el Ministeri de Treball) a millorar la dotació d'escoles bressol públiques.
Per a posar un exemple concret. La ciutat de Barcelona compta actualment amb 59 escoles bressol municipals. L'any 2006 hi havia a Barcelona aproximadament 42.000 infants d'edats compreses entre els 1 i els 3 anys. Això significa una mitjana de 710 infants per escola (i no estic comptant els nadons menors d’un any!). Amb aquestes dades, si tenim en compte la capacitat mitjana de les escoles bressol municipals, descobrim que les places disponibles per als infants barcelonins no arriben al 10%. És a dir, que més del 90% dels nens barcelonins han d'anar a escoles bressol privades, i els seus pares han de pagar molts més diners (el doble o el triple) per uns serveis sovint pitjors, o bé quedar-se a casa.

Els números es poden fer molt ràpid. Deduint que cada any neixen o són adoptats a Barcelona uns 21.000 infants (una quarta part del total a Catalunya), i que l'Estat assignarà a partir d’ara 2.500 euros per fill a les seves respectives famílies, ens trobem amb una despesa de més de 50 milions d'euros anuals per aquest concepte només a Barcelona.
Ignoro quin és el cost anual del conjunt de les escoles bressol municipals, però estic segur que 50 milions addicionals serien molt benvinguts. Per això crec que el xec-bebè és una mesura electoralista, una oportunitat perduda de reforçar l'Estat del benestar que posa en entredit la capacitat estratègica i el progressisme del govern espanyol.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

2 Comments:

At 20:45, Anonymous asfamix said...

Galimaties del 'xec-bebè'

El 31 de març de 2009, el Congrés va aprovar per unanimitat redactar un nou text per a la llei coneguda com “xec-bebè”, on les llars de pare que compleix la norma, i mare que no, estan discriminats per raó de gènere, doncs si la mare compleix els requisits i el pare no, el bebè sí té prestació; i d'orientació sexual, doncs en adopció de dos homes o dues dones només que un qualssevol compleixi i l'altre no, el bebè sí té prestació.

Avui seguim com ahir, bebès espanyols sense ajuda i amb ajuda, on els seus drets s'igualen, segons diu la llei actual, si mor la mare. Absurd, i que “apuntala” el més greu de tot: que els nous ciutadans, neixen amb la aleatorietat de qui dels seus progenitors compleix la norma i qui no, per a optar o no a l'ajuda, i que implica des de l'instant del naixement, ser ciutadans espanyols de primera i segona, cosa inaudita des de 1978, marcant-los amb el pecat laic original de que els seus pares espanyols s'enamoressin de les seves mares estrangeres.

El Partit del govern, va votar a favor el 31 de març (encara mantenint-se en els seus "tretze son tretze"), perquè estava en minoria, i hagués significat perdre la primera votació des que va començar la legislatura, donant eco als mitjans sobre aquest galimaties d'equació antiprogressista. Va preferir perdre la moció sobre la reducció de ministeris prorrogant fins avui la discriminació.

S'estrena aquests dies la pel·lícula “Invictus”. Va haver una Sud-àfrica amb lleis que separaven bebès sud-africans de primera i de segona. El món s'escandalitzava i afortunadament allò va quedar enrere. Cap a on anem aquí?

 
At 12:38, Blogger Eduard Conti said...

Avui, 12 de maig de 2010, el president Zapatero ha anunciat l'eliminació del "xec-nadó" a partir de l'1 de gener de 2011, i l'ha inclòs així al paquet de mesures per reduir el dèficit públic.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home