El moment que viu Espanya (i II)

A falta de menys de cinc mesos per a les eleccions generals, les incògnites sobre quins seran els resultats d’aquests comicis contribueixen a atiar el foc de la confrontació política. El país viu submergit plenament en la campanya electoral que arribarà a la seva fi el març de 2008 amb dos escenaris possibles: la consolidació del projecte polític de José Luis Rodríguez Zapatero, o bé el retorn al poder del Partit Popular.
A diferència del 2000, quan José María Aznar va aconseguir la majoria absoluta després del seu primer mandat, els socialistes no han estat capaços d’aprofitar la soledat del PP durant gairebé tota la legislatura per a blindar i incrementar el seu marge d'avantatge.

Per contra, la pobre direcció de Mariano Rajoy i les deficiències estratègiques del PP, incapaç de moderar-se per a conquerir el centre polític, l'han abocat a desaprofitar sistemàticament la inexperiència i les relliscades de Zapatero i el seu govern. Que no han estat poques.

Per això, si hagués de jugar-me-la sobre els resultats electorals del març de 2008, diria que tornarà a imposar-se el PSOE, per bé que la diferència sobre el PP no serà folgada, i obligarà a Zapatero a buscar aliances amb els partits minoritaris. I quan parli amb aquestes formacions (CiU, PNV, ERC, etc) haurà de preparar-se per a afrontar negociacions més complicades que fa quatre anys. Quan el vent bufava molt a favor del càndid candidat lleonès.

El pseudofederalisme de Zapatero fou rebut amb esperança pels nacionalismes català i basc, sobretot després de la legislatura joseantoniana de José María Aznar (2000-2004). Ara, després del trencament de la treva d'ETA i l'opereta de l'Estatut de Catalunya, queden poques d'aquelles il·lusions. Malgrat tot, el corrent de simpatia de la majoria de catalans i bascos envers ZP segueix essent molt superior al que pugui despertar cap líder d'aquest PP nacionalcatòlic.

La clau està doncs en saber fins a quin punt el PSOE serà castigat a Catalunya i Euskadi, territoris en els quals el socialisme espanyol obtingué un avantatge determinant sobre el PP a les generals de 2004.

En els darrers mesos, alguns indicis assenyalen que la flor de Zapatero es pot haver marcit. Però tinguem present que Mariano Rajoy serà el seu rival directe a les urnes. De ben segur que es poden fer millor les coses, però no sé si es pot tenir més sort.

Imatge: wordpress.com