El moment que viu Espanya (I)

Demà se celebra la festa nacional espanyola o Dia de l'Hispanitat, que coincideix amb la Festa del Pilar. És una jornada que a Catalunya (i a bona part del territori espanyol) se celebra poc, tant en l'àmbit públic com en el privat.

Tots podem recordar, per exemple, el rebombori que va aixecar la desfilada militar de fa set anys a Barcelona, quan el PP va celebrar la seva majoria absoluta fent marxar els tancs per la ciutat més díscola de la pell de brau. Díscola perquè a les eleccions generals del 2000 el PP va obtenir un 44,5% dels vots a Espanya, però en aquell context d'apoteosi popular-aznarista i eclipsi total del socialisme el PP no va passar del 22,7% a Catalunya.

El cas és que, malgrat els encomiables esforços de Mariano Rajoy, a Barcelona es veurà poca gent sortint al carrer amb la rojigualda o penjant-la al balcó per a celebrar la seva espanyolitat.

Alguns diuen que Espanya és una entel·lèquia, i potser tenen raó. Perquè després de tres dècades de democràcia sota el paraigua de la Constitució de 1978 no s'ha consolidat una idea consensuada de país, sinó una suma de conceptes sovint excloents i difícilment compatibles: nació, nació de nacions, estat federal, etc. L'ambigüitat de la Constitució i dels diferents Estatuts d'Autonomia de les CCAA (com el de Catalunya aprovat el 2006) no ajuden precisament a desencallar els malentesos en aquesta qüestió.

El desenvolupament autonòmic i els anhels de les nacionalitats històriques s'han convertit en el pim-pam-pum de la política espanyola. I qualsevol majoria absoluta (de dretes o d'esquerres) que s'ha donat des de 1982 a Espanya s'ha encarregat de demostrar els seus efectes devastadors sobre el procés de descentralització de l'Estat.

Davant aquesta realitat, els partits nacionalistes/regionalistes (CiU, ERC, PNV, BNG, CC, etc) es dediquen a practicar la política del peix al cove. I resolen d'aquesta manera les seves pròpies equacions electorals, acceleren la transferència de determinades competències, i s'assignen finalment el títol de Robin Hood. És una estratègia absolutament legítima, potser l'única possible per a la supervivència de les minories polítiques a l'ecosistema polític espanyol (amb una legislació que empara les minories, però que sempre viurà amenaçada per la possibilitat d'un canvi de la llei electoral consensuat per PP i PSOE).

Imatge: casareal.es