Hem tocat fons?

Catalunya, la CCAA més abstencionista a les Municipals'07. Hereu i Montilla, l'Alcalde i el President amb menor suport popular de l'història recent de la democràcia catalana.

Jordi Hereu serà l'Alcalde de Barcelona amb menor suport popular en l'història recent de la democràcia. Principalment, perquè aquestes han estat les eleccions barcelonines amb el menor índex de participació (49,6%). Molt per sota del 59% de 2003, i també inferiors al promig de participació del període 1979-2003 (60,5%).
A causa de l'abstenció, els partits polítics representats al Consell Municipal barceloní han perdut 150.000 vots respecte l'any 2003. És a dir, un de cada tres sufragis:

· El PSC ha perdut un 28% dels vots obtinguts el 2003 i ha passat de 15 a 14 regidors.
· CiU n'ha perdut un 5% i ha passat de 9 a 12 regidors.
· El PP n'ha perdut un 22% i ha mantingut els seus 7 regidors.
· ICV n'ha perdut un 38% i ha passat de 5 a 4 regidors.
· ERC n'ha perdut un 45% i ha passat de 5 a 4 regidors.

Això vol dir que només un 15,4% dels electors censats a Barcelona han escollit a Jordi Hereu. Una xifra que contrasta amb l'elevada adhesió obtinguda per Pasqual Maragall (1982-1997), i que probablement respon al desgast sofert pel PSC durant el mandat de Joan Clos (1997-2006):

1979: Narcís Serra, votat pel 18,4% del cens. Abstenció del 45,7%.
1983: Pasqual Maragall, votat pel 30,3% del cens. Abstenció del 32,6%.
1987: Pasqual Maragall, votat pel 29,7% del cens. Abstenció del 31,3%.
1991: Pasqual Maragall, votat pel 23,8% del cens. Abstenció del 44,2%.
1995: Pasqual Maragall, votat pel 25,3% del cens. Abstenció del 33,8%.
1999: Joan Clos, votat pel 23,1% del cens. Abstenció del 48,5%.
2003: Joan Clos, votat pel 19,7% del cens. Abstenció del 40,9%.
2007: Jordi Hereu, votat pel 15,4% del cens. Abstenció del 50,4%.

La democràcia a Catalunya viu un moment crític. Fa set mesos, en unes eleccions catalanes marcades també per una elevada abstenció, José Montilla arribava a la presidència de la Generalitat amb un suport popular insòlitament discret (15% del cens). En aquella ocasió, com ahir, els cinc grans partits catalans (CiU, PSC, ERC, PP i ICV) van perdre vots en comparació a 2003.
Tampoc cal perdre de vista que el juny de 2006, més del 50% dels catalans ignoraven la crida a refrendar el nou Estatut d'Autonomia.
Fa mal observar els nivells de participació a les municipals i a les autonòmiques madrilenyes, on l'abstenció s'ha situtat al voltant del 33%. La ciutat de Madrid té un Alcalde, Alberto Ruiz-Gallardón, que compta amb el vot del 38,2% del cens, i la Comunidad de Madrid té una Presidenta, Esperanza Aguirre, recolzada pel 32,5% del electors censats.
Ahir alguns analistes catalans, com Lluís Foix, li restaven transcendència a la tendència abstencionista dels electors catalans. "Vindran temps millors", venien a dir. Però a mi em sembla que tot plegat són senyals inequívoques de profunda desafecció popular envers el funcionament i els objectius dels partits polítics.
Per què no ens ho prenem com un repte els catalans? Ara que hem tocat fons, ara que tenim un Alcalde de Barcelona i un President de la Generalitat recolzats per només un 15% dels electors, ara que Catalunya és la comunitat autònoma espanyola amb major índex d'abstenció, potser hagi arribat l'hora de fer alguna cosa més que pensar que arribaran temps millors.
Ahir Pasqual Maragall es mostrava contrari a les llistes tancades, i partidari d'obrir la democràcia a la societat i de reformar el funcionament dels partits. El moment polític de Maragall ja és història, però em quedo amb la seva reflexió. Potser aquest sigui el punt de partida.

P.D. En referència a les meves prediccions de la setmana passada, només he identificat dos errors. D'una banda, em vaig quedar curt amb l'abstenció (preveia un 45-50%) i de l'altra, vaig afirmar que Xavier Trias no superaria els 11 regidors (finalment CiU n'ha obtingut 12).

Imatge: elperidico.com