Dos alcaldables socialdemòcrates?

Seguint el fil del post d'ahir, en el qual em mostrava partidari de la bipolaritat en les eleccions municipals barcelonines, voldria afegir la següent consideració: De la mateixa manera que entenc que Jordi Hereu hauria de ser el candidat dels votants d'ERC i ICV, considero que Xavier Trias hauria de ser també l'elecció dels partidaris del PP.
I que això no succeeixi es una demostració de l'anomalia en la qual hem viscut, vivim i (qui sap fins quan) viurem a Catalunya. Una manifestació més de l'encaix poc satisfactori de Catalunya a Espanya, qüestió pendent in eternum que cap nou Estatut serà capaç de resoldre i que garanteix complexitat política, molta demagogia i una incalculable pèrdua d'energies per part de tothom.
Perquè no és sinó una anomalia que el candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona es disfressi de socialdemòcrata, i pretengui ocupar així un espai més que saturat per PSC, ERC i ICV (i fins i tot Ciutadans de Catalunya).
O serà que CiU fa cas a l'arquitecte Oriol Bohigas, i a d'altres intel·lectuals, quan aquests afirmen que Barcelona és una ciutat socialista (o progressista) on no s'hi pot imposar un alcalde de dretes?
Amb aquest panorama, el candidat del PP és l'únic que defensa els valors conservadors. I si tenim en compte que el 2003, Alberto Fernández Díaz va obtenir el recolzament del 9,5% dels votants censats, aleshores podem convenir que el votant conservador catalanista no té un candidat clar a qui recolzar. I potser aquesta sigui una de les moltes explicacions de l'elevada abstenció (41% del cens) i l'escàs suport a Trias (12,5% del cens) a les darreres municipals barcelonines.
Xavier Trias confessava fa pocs dies que el seu candidat a les eleccions presidencials franceses era la socialista Ségolène Royal. Home, està bé que no vulguis manifestar públicament cap simpatia per Nicolas Sarkozy si aquest no és el cas, però no fins al punt de declarar que si fossis francès votaries als socialistes.
Després de tot, CiU serà una formació tan moderada com volguem, però políticament els convergents s'ubiquen al centre-dreta. I si la dreta espanyola fos una dreta civilitzada, europea i no nacionalista, aleshores l'aliat natural de CiU seria el PP. Fins al punt que ambdós partits podrien plantejar-se seriosament presentar llistes conjuntes a Catalunya.
Però el peix al cove, és molt peix al cove, i vivim submergits en una anomalia permanent. La mateixa que fa que Jordi Portabella estigui disposat a casar-se amb qualsevol dels dos principals candidats en funció de quins siguin els resultats, i quina sigui la predisposició a deixar-lo ser alcalde de Barcelona durant un o dos anys.

Imatge: lasemana.es