2.5.07

Manual de les eleccions municipals de Barcelona (II)

Seguint l'exercici iniciat la setmana passada, us presento la segona part de l'anàlisi de les principals opcions electorals que se'ns presenten als barcelonins a les eleccions municipals del 27 de maig:

4. Votar el PP. ALBERTO FERNÁNDEZ. Després del PSC i CiU, el PP ha estat la tercera força política municipal barcelonina des de 1983. La seva mitjana de sufragis des de 1979 és del 11,5%, per bé que en les últimes tres municipals -empesos pel creixement del PP espanyol- han obtingut un significatiu promig del 15,8% dels sufragis.
El PP és un partit amb un sostre electoral modest a Catalunya, però al mateix temps manté un llit de vots significatiu. El perfil baix del seu cap de cartell, Alberto Fernández Díaz (Barcelona, 1961), no sembla posar en perill la fidelitat dels seus electors.
Les probabilitats de que el PP s'incorpori al govern municipal després d'aquestes eleccions són pràcticament nul·les, fins i tot en l'inimaginable cas de que CiU i PP sumin els 21 regidors necessaris per a governar Barcelona. En l'actualitat les dues formacions en sumen 16, i es fa difícil preveure una millora tan notable en els resultats de convergents i populars. Des d'aquest punt de vista, es tracta d'un vot sense transcendència perquè no decidirà el nou alcalde.
Mitjana 1979-2003: 11,5%
Millor resultat: 16,6% (1995)
Resultat 2003: 16,1% (7 regidors)
Previsió 2007: 13-18%
www.albertofernandez.com


5. Votar ERC. TREBALLO PER A TU. El rendiment històric dels republicans a Barcelona no és per a tirar cohets. Entre 1979 i 2003 han comptat amb una mitjana discreta del 5,4% dels vots, però han experimentat una millora progressiva i notable des de 1995. Els republicans van aconseguir el seu millor resultat a Barcelona el 2003, aconseguint un de cada vuit sufragis emesos.
Jordi Portabella (Barcelona, 1961) es va incorporar al govern municipal el 1999. Les seves reponsabilitats en aquests vuit anys han tingut un caire poc polític, i s'han centrat sobretot en la promoció econòmica i en la gestió del Zoo. A la Festa Major de 2006 va negar-se a assistir al pregó de l'escriptora gaditana Elvira Lindo perquè aquest es pronuncià en llengua castellana.
En l'actual campanya, Portabella està intentant mostrar el seu perfil més ambiciós. Assegura estar preparat per a ser alcalde i no descarta ocupar el càrrec durant mig mandat (si l'aritmètica ho permet). ERC continua sense recolzar àmpliament al seu candidat barceloní, però els vots que reculli Portabella s'hauran de llegir en clau de política catalana. Seran un bon indicador del grau de satisfacció dels votants d'ERC envers l'estratègia política dels dirigents republicans.
Mitjana 1979-2003: 5,4%
Millor resultat: 12,8% (2003)
Resultat 2003: 12,8% (5 regidors)
Previsió 2007: 9-14%
www.portabella.cat


6. Votar IC-V. D'ESQUERRES I ECOLOGISTA PER SISTEMA. Aquest ha estat sempre el més fidel aliat municipal del PSC. Primer, personalitzat amb la figura històrica de Lali Vintró. Des de 1999, amb Imma Mayol (Palma de Mallorca, 1958). El creixement d'ICV a Barcelona entre 1999 i 2003 fou espectacular, amb un creixement de 2 a 5 regidors. Va ser la confirmació del caràcter comodí dels ecosocialistes, recurs tradicional dels socialistes descontents i dels lectors de José Saramago. Per una raó o altre, són molts els seus votants potencials. Tanmateix, el grau de fidelització és baix, i l'esperit minoritari i antisistema d'ICV evita que les noves adhesions facin trontollar l'hegemonia progressista del PSC a Barcelona. Jo afegiria el què considero un error estratègic d'Imma Mayol. Si una de les seves principals prioritats polítiques és el medi ambient, fa quatre anys hauria d'haver reclamat la gestió de la mobilitat (quan els seus 5 regidors eren necessaris per a investir l'alcalde Clos). És en l'aposta per una política valenta de mobilitat, i no en la instal·lació d'un centenar de panells solars, on es juga la sostenibilitat ambiental de la metròpoli barcelonina.
Mitjana 1979-2003: 9,0%
Millor resultat: 18,8% (1979, sota les sigles del PSUC)
Resultat 2003: 12,0% (5 regidors)
Previsió 2007: 10-15%
www.immamayol.cat


7. Votar en blanc o fer vot nul. Aquesta opció, tan legítima com qualsevol altra, mereix un comentari en blanc: . O nul: z>E$$>gzhhyd==eE&.
Mitjana 1979-2003: 1,5%
Millor resultat: 2,4% (1999)
Resultats 2003: 2,0%
Previsió 2007: 2-3%

Imatges: el-mundo.net, bcn.cat

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

4 Comments:

At 12:34, Anonymous Anònim said...

i tu què faràs, Edu?
quina és la teva opció?

 
At 13:00, Anonymous Anònim said...

Encara m'ho estic ruminant, però ja he avançat molt. De moment he descartat cinc de les set opcions presentades (incloent la 1 i la 7).

 
At 18:26, Anonymous Anònim said...

El panorama és lamentable. Un govern excessivament apoltronat, un funcionament dels districtes molt carrincló i en alguns casos corrupte (te'n puc explicar unes quantes del Districte de Gràcia), molta pudor de resclosit... Per altra banda tenim una oposició que no s'ho creu i que no està preparada per governar. Per acabar-ho d'adobar els barcelonins (i els catalans en general) estem desmobilitzats i no som conscients (ens la porta molt fluixa) de la importància que té el nostre vot. Tot plegat, seguirem amb un statu quo inevitable i una vergonyosa abstenció.

 
At 00:17, Blogger Imaginant i creant said...

Doncs... voteu el PACMA (Partit Antitauri Contra el Maltractament Animal), almenys que els pobres toros i animals en general en surtin benparats...!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home