Manual de les eleccions municipals de Barcelona (I)

El proper 27 de maig, els ciutadans empadronats a Barcelona serem convocats a les urnes per a escollir el govern de la nostra ciutat. Com passa a les altres eleccions domèstiques (amb l'excepció de les eleccions al Senat), els electors haurem d'escollir una de les llistes tancades presentades per les diferents formacions polítiques. A la pràctica, només cinc partits compten amb possibilitats d'obtenir representació a les institucions (CiU, IC-V, ERC, PSC i PP). Els cinc tenors de la classe política catalana. Dubto que Ciutadans de Catalunya repeteixi a les municipals de Barcelona l'èxit de les autonòmiques.

Com a votant, doncs, t'enfrontes a una sèrie de possibilitats que ordeno per ordre de probabilitats:

1. Abstenir-te. Això és el què van fer un 40,9% del barcelonins censats als comicis locals de maig de 2003. El promig d'abstenció a les set eleccions municipals celebrades des de 1979 ha estat del 39,5%. L'abstenció ha resultats vencedora a Barcelona a totes les eleccions municipals.
La situació de descrèdit de la classe política catalana, les baixes participacions a les dues últimes consultes (Estatut i Autonòmiques), el perfil dels candidats, i la manca de tensió existent a la precampanya de les municipals, em fan pensar que l'abstenció tornarà a ser enguany la primera opció dels barcelonins.
Mitjana 1979-2003: 39,5%
Millor resultat: 48,5% (1999)

Resultat 2003: 41,0%
Previsió 2007: 40-50%

2. Votar al PSC. NOU ALCALDE, NOVES IDEES. Des de 1979, aquesta ha estat sempre la llista més votada pels barcelonins, amb una mitjana del 40,2%. Tanmateix, aquesta xifra va desplomar-se fins a un preocupant 33,5% el 2003. Pasqual Maragall, l'alcalde olímpic, és la gran ícona històrica del PSC municipal. En els temps del pujolisme, Maragall va aconseguir vèncer en quatre eleccions consecutives (1983, 1987, 1991, 1995), amb una mitjana del 42,3% dels sufragis i una abstenció del 35,4%. Uns resultats notables si els comparem amb els de Joan Clos (1999, 2003), que va obtenir una mitjana de vots del 39,2% però amb una abstenció del 44,7%.

El candidat actual, Jordi Hereu (Barcelona, 1965), es presenta a les eleccions sota el lema "L'alcalde de la gent". Efectivament, és un polític més proper i afable que el seu antecessor, potser també més preparat, i ja ha anunciat que prioritzarà les polítiques socials i l'atenció a les persones. És curiós fins a quin punt pot arribar la duresa de la política. Afirmar que Hereu serà l'alcalde de la gent o promoure la candidatura de José Montilla sota el lema ara és l'hora dels catalans és qualsevol cosa menys una decisió innocent en relació a aquells que els precediren.
Seria una immensa sorpresa que la llista encapçalada per Jordi Hereu, el candidat més jove dels cinc principals partits, no fos la més votada el 27 de maig. Tanmateix, el PSC no millorarà significativament els seus discrets resultats de fa quatre anys, i podria fins i tot situar-s'hi per sota.
Mitjana 1979-2003: 40,2%
Millor resultat: 45,0% (1983)
Resultat 2003: 33,5% (15 regidors)
Previsió 2007: 30-35%
www.jordihereu.cat

3. Votar a CiU. TRIAS PEL CANVI. Convergència ha estat, des de 1983, la segona opció electoral dels barcelonins. La seva mitjana de vots ha estat del 26,8%, però a les dues darreres eleccions s'ha estancat al voltant del 21%. Uns resultats miserables que penalitzen el desinterès històric de CiU per a governar la capital de Catalunya, i que no tenen explicació sociològica, doncs Jordi Pujol va ser (amb molta diferència) el candidat més votat a la ciutat de Barcelona a les autonòmiques de 1980, 1984, 1988, 1992 i 1995.
L'estratègia de Xavier Trias (Barcelona, 1946) per a afrontar aquestes eleccions no comptava amb la marxa de Joan Clos a Madrid, i des d'aleshores la precampanya convergent ha estat molt discreta. CiU hauria d'haver-se volcat amb Trias si veritablement desitjava acabar amb gairebé tres dècades d'hegemonia socialista a l'Ajuntament de Barcelona, però en canvi segueix llepant-se les ferides provocades per la investidura de José Montilla com a president de Catalunya. En aquestes circumstàncies, la missió de Trias esdevé impossible. Per no parlar de les grans dificultats aritmètiques de superar o desfer el tripartit municipal (PSC, ERC, IC-V).

Mitjana 1979-2003: 26,8%
Millor resultat: 35,2% (1987)
Resultat 2003: 21,3% (9 regidors)
Previsió 2007: 20-25%
www.xaviertrias.cat

Imatges: elsingulardigital.cat, abcdesevilla.es