Ciudadanos de segunda

Telemadrid va emetre la setmana passada el documental "Ciudadanos de segunda" sobre la persecució i discriminació que pateix la llengüa castellana a Catalunya.

El documental manté que donat que el català i el castellà són les dues llengües oficials de Catalunya, i que aquesta comunitat autònoma forma part d'Espanya, hauria de ser possible viure a Catalunya exclussivament en castellà. És a dir, poder estudiar, treballar i viure utilitzant només la llengua castellana.

Una posició defensada políticament a Catalunya pel PP i Ciutadans de Catalunya, dues formacions que van sumar un 13,7% dels vots i un 12,5% dels escons a les eleccions de 2006.
Telemadrid es centra en la política d'immersió lingüística a les escoles, en l'obligatorietat d'acreditar el coneixement del català per a treballar a l'administració pública, i en les normes sobre retolació de comerços. Pretén demostrar així la feblesa del castellà i la vulneració dels drets dels castellanoparlants a Catalunya.
El documental no s'inventa res, però deixa de dir moltes coses i té molt clar fins on vol arribar. És salvatgement tendenciós. Si no has estat mai a Catalunya, després de veure "Ciudadanos de segunda" t'agafaran ganes de trucar a una ONG i enviar-los diners als castellanoparlants que tenen la desgràcia de viure sotmesos al feixisme catalanista.
Crec que el share televisiu del documental ha estat un ridícul 5% d'audiència a Madrid, i paradoxalment ha tingut la desgràcia de fer fortuna sobretot entre els catalans que l'han pogut veure a través del youtube.
La realitat lingüística d'un país és una matèria delicada, perquè constitueix un dels elements claus de la convivència, i el dret a expressar-te en la teva pròpia llengüa al teu país és un dret fonamental.
Segons les dades més recents de l'Institut d'Estadística de Catalunya (2003), el català és la llengua pròpia del 48,8% de la població de Catalunya, i el castellà ho és del 44,3%. Un 5,2% considera ambdues com a llengües pròpies.
Són estadístiques tramposes, sobretot perquè gairebé el 100% d'aquells que consideren el català la seva llengua pròpia també poden comunicar-se perfectament en castellà. Cosa que no succeeix, ni de bon tros, amb els castellanoparlants (que són menys bilingües).
A més, l'estudi de l'Idescat no té en compte l'impacte de la immigració, que en menys de 10 anys ha fet créixer la població de Catalunya de 6 a 7 milions. Per tant és probable que aquestes dades sobre llengües pròpies siguin excessivament favorables al català i no es corresponguin amb la realitat actual.
La forta immigració que ha rebut Catalunya des de 1995 ha enfortit el castellà, sobretot per tres raons prou lògiques. La primera és que amb el castellà pots comunicar-te amb el 99% de la població resident a Catalunya, mentre que amb el català la xifra és significativament menor (molts castellanoparlants rarament utilitzen la llengua catalana). La segona raó és que molts dels immigrants provenen d'Amèrica Llatina. La tercera és que el castellà és la tercera llengua més parlada al món (després del mandarí i l'anglès), i que per tant resulta més pràctic per a un marroquí o un romanès aprendre un idioma global que parlen més de 400 milions de persones abans que una llengua minoritària com el català (que només l'utilitzen entre 6 i 8 milions de terrícoles).
Per això resulta especialment important que els legisladors i les administracions de Catalunya defensin aquesta espècie en vies d'extinció que és el català. És important triar canals intel·ligents per a protegir el català, cal vèncer però també convèncer. Perquè tot aquell nouvingut que ha fet l'esforç d'aprendre el català, ha reconegut que ha valgut la pena, i això cal que se sàpiga.
El català i el castellà no competeixen, de la mateixa manera que l'ós polar no rivalitza amb la sardina. Són dues poblacions incomparables en nombre d'individus i, per molt depredador que sigui el primer, sempre hi haurà més sardines que óssos blancs. De fet, mentre als catalanoparlants el gel se'ns fon sota les urpes, milions de castellanoparlants conquereixen els Estats Units.
Esperanza Aguirre i Telemadrid no han de patir, el castellà no perilla a Catalunya ni al món. Però si es tractava d'accelerar l'extinció de l'ós blanc, que cancel·lin les celebracions. Vull pensar que les pitjors conseqüències del canvi climàtic encara es poden aturar i que el fràgil hàbitat de l'ós blanc encara es pot preservar.

Entrevista a Pepe Rubianes (La Vanguardia, 19/04/2007)

Imatge: scienceblogs.com