20.2.07

Estatuts i diagnòstics de l'abstenció

El diumenge passat, els andalusos van votar a favor del nou Estatut d'Autonomia. Ho van fer, tot sigui dit, amb una participació del 36,2% (la més baixa en la història de la democràcia a Andalusia). Tenint en compte que el 87,4% van recolzar la reforma, podem concloure que un 31,7% del cens va dir 'sí'.
Malauradament, no són unes xifres molt allunyades del referèndum realitzat a Catalunya el juny de 2006. En aquella ocasió, la participació fou del 48,8%, i els vots favorable del 73,2%. És a dir, que un 35,7% dels catalans censats van votar a favor d'un nou Estatut (només quatre punts per sobre dels vots afirmatius a Andalusia).
Davant situacions com aquesta, em pregunto si no valdria la pena considerar nul·les aquelles consultes electorals en les quals voti menys de la meitat del cens. Crec que l'exigència amb la democràcia ha de ser major, i cal evitar que la neu de l'abstencionisme vagi acumulant-se de mica en mica. Si no se li dona més importància al que està passant, serà massa tard per evitar l'allau.
Tornant a Catalunya, en un primer moment els partits catalans van compartir la preocupació general per l'escassa participació a la consulta sobre el nou Estatut. Quatre mesos després, la qüestió es va agravar amb l'elevada abstenció de les eleccions autonòmiques (43,9%).
Finalment, el 29 de gener de 2007, la Generalitat de Catalunya va presentar un diagnòstic de les causes de l'abstenció a Catalunya. En aquest estudi, fet a partir d'una enquesta, es dibuixava el perfil sociològic dels abstencionistes catalans: homes/dones menors de 35 anys, residents en un municipi de 10.000-150.000 habitants de la província de Barcelona, nascuts a Catalunya, de pare i mare nascuts a fora de Catalunya, a casa parlen habitualment castellà. Un retrat robot que no recull, crec, la profunditat del problema.
La principal conclusió del diagnòstic del govern català és que la gent no vota perquè està descontenta amb la política.
És una pràctica habitual, per part dels polítics, la de confondre dos conceptes que no tenen res a veure: política i partits polítics
.
Sense fer cap enquesta em permeto presentar-vos en una sola frase el meu diagnòstic sobre les causes de la creixent abstenció a Catalunya: La gent no vota perquè està descontenta amb els polítics i els partits polítics.

Imatge: upload.wikimedia.org

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

At 02:13, Anonymous Anònim said...

Hola Edu,

Coincideixo en bona part en el teu diagnòstic, però crec que malauradament hi ha moltíssima gent que no vota perquè poc li agraden els partits polítics però menys els interessa la política. El dèficit de cultura democràtica en aquest país (i en aquell també) és una llast enorme. Certament els partits no fan res per reduir-lo però aquest és un tema en què la societat hauria d'espavilar-se sense ells i no ho fa. Jo ho foto tot al mateix sac: manca de cultura democràtica, desmotivació, desmovilització, ignorància, incivisme, manca d'esperit crític... I no vull ser vist com un iaio rondinaire i alarmista, però el jovent que puja fa por. Avui estic pessimista i realment penso que anem cap al desastre absolut com a societat. Espero equivocar-me.

Jan

 
At 10:04, Anonymous Anònim said...

Jan,
Estic molt d'acord amb el teu comentari. Només una apreciació: l'interès per la política, igual que l'interès per la literatura, el cinema o el futbol, està condicionat a l'existència de referents personals que ens hi enganxin.
Els bons lectors ho són gràcies als autors que els han fet estimar els llibres. I el mateix es pot dir del cinema i el futbol, per seguir amb els mateixos exemples.
Comparteixo el teu alarmisme sobre els joves que pujen, però els veig més com víctimes que com a butxins.
Si volem que la política interessi, cal que els polítics es posin les piles d'una vegada. La democràcia està en joc.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home