19.1.07

No podem estar segurs de res

Per començar l'any 2007, la Fundació Edge va plantejar-los la següent pregunta a centenars de científics d'arreu del món: "Sobre què ets optimista?".
Entre les respostes, hi figura la de l'economista i divulgador científic Eduard Punset, que transcric literalment:
Ja no podem estar segurs de res. El cervell no veu res. La major part de la seva energia es consumeix fent prediccions en la foscor més absoluta. Finalment entenem perquè només veiem allò que volem veure, de la mateixa manera que la lluna ens sembla molt més gran quan està en l'horitzó terrestre que quan està a dalt de tot. Ara sabem que el feix de llum visible és només una fracció diminuta de tot l'espectre de llum. Ja no podem estar segurs de res. De manera que no cal lluitar contra les opinions dels altres ni morir per les nostres pròpies conviccions.”
Eduard Punset és un tipus simpàtic, interessant i, tot sigui dit, una mica enrevessat. En aquest cas li pregunten què li fa veure el futur amb optimisme, i ell respon: la certesa de que no podem estar segurs de res.
Sòcrates en estat pur. Acumular tota mena de coneixements, llegir milers de llibres i conversar amb centenars de savis per arribar a la conclusió, a l'edat de 70 anys, de que només sabem que no sabem res.
No puc estar-hi més d'acord, encara que a vegades ho dissimuli.



Imatge: sergiodelmolino.blogia.com

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

At 16:43, Blogger Emili Manrique said...

Desprès de llegir el teu post d'avui m'he adonat d'una cosa, tinc la tendència a donar-li la volta a la teva argumentació per analitzar el que presentes i rebatreu si crec que pot ser interessant l'argumentació contrària. De fet, crec que aquesta és probablement, o almenys s'assembla bastant, al que anomerariem una actitud crítica.
Això, jo crec, ens enriqueix a tots.
I,
que passaria si a la última frase li donguèssim la volta,
"no puc estar-hi més en contra, encara que a vegades ho dissimuli", probablement desprès d'un munt de conclusions arribaríem de nou a la frase original.
Està bè, doncs, potser, quedar-se en el camí...un punt intermig més escurat a un costat o a l'altre, depenent del nostre entorn, el nostre estat d'ànim, les nostres circumstàncies vaja. Bon cap de setmana.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home