Feliç any nou!

El 2007 ja és aquí. No han faltat les primeres ocurrències, com batejar-lo com any James Bond. Tot un encert.
Després de tot, no és cap bajanada atorgar-los als espies un paper rellevant en el món en què vivim. Els anys de democràcia, diria, no ens han fet més amos del nostre destí. Una llei superior, exempta de qualsevol tipus de control, sembla regir els destins de la humanitat sense que hi poguem oposar massa resistència. El poder econòmic, com el militar, està en poques mans i la resta pràcticament no compta en el gran joc de la geopolítica mundial.
En aquest context, un bon espia pot valdre més que un milió de sufragis. Els secrets, els misteris, les decisions preses a les fosques, semblen governar els nostres designis. La informació en bones mans pot permetre als humans donar decisives passes endavant. En males manes, pot abocar-nos a les cavernes i a la barbàrie.
I malgrat la sensació de fragilitat que desprèn l'època que travessem, segueixo pensant que cada any que passa la humanitat avança, que cada any és millor que l'anterior. Que l'esperança no s'ha de perdre, i que l'empenta i l'amor són els grans valors del quals no podem prescindir les persones.
És possible que estigui pecant d'ingenu, com el president espanyol que fa quatre dies va quedar en evidència per una cruel bomba etarra. Semblaré atrevit, però diria que el brutal col·lapse del pàrquing de la T4 obrirà profundes fisures en el món abertzale i que la desaparició d'ETA podria veure's accelerada per aquest absurd atemptat. Temps al temps. Espero que Zapatero sigui un d'aquells personatges insòlits disposats a sacrificar el seu poder a favor d'un bé superior.
El pessimisme històric que ens envolta és potser la penyora que paguem per viure en la societat de la informació i la comunicació. La por és, sense cap mena de dubtes, la més poderosa arma de submissió de les persones. I la por pot estendre's com un virus incurable a través d'una utilització deficient de la societat de la informació i la comunicació, que tot ho magnifica. Quin contrasentit, oi? La guerra contra la por seria, per tant, la guerra contra la ignorància.
S'ha parlat sovint de l'existència d'una consciència planetària col·lectiva, que seria la suma de totes les consciències humanes individuals. És un concepte bonic però difícil i incòmode de verificar. Abans comentava que, després de tot, les grans decisions es prenen al marge de la opinió de la ciutadania. Des de posicions sovint atzaroses, canviants i capricioses. És a dir, humanes. Però, qui pren aquestes decisions? Formigues com nosaltres, que viuen en el mateix formiguer.
Quan comprenguem que la formiga i el formiguer són la mateixa cosa, haurem donat una gran passa endavant. A mi m'agrada pensar que el 007 serà un gran any per a la concòrdia universal de les formigues, però crec que encara és massa aviat per a prejubilar els espies bons.

Imatge: leftcranium.com