Conselleries invisibles: Immigració

La importància de la immigració, el segon problema dels catalans segons l'últim sondeig de la Generalitat, justifica la creació d'un departament.

I després hi ha les paraules invisibles. Les que, tot i existir, i ser importants, no formen part de la denominació de cap departament de la Generalitat de Catalunya. Estic pensant, sobretot, en immigració i indústria.
En immigració, perquè poques qüestions preocupen a la ciutadania tant com aquesta. Sense anar més lluny, ahir es va fer públic el darrer sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya, i la immigració només es veia superada per l'habitatge en el rànquing de problemes dels catalans.
En poc més d'una dècada, el pes demogràfic dels immigrants estrangers s'ha multiplicat per 10, ha arribat al milió de persones i ja representa el 15% de la població total de Catalunya. De de cada cinc infants que neixen avui a Catalunya, un és fill de pares estrangers. Cap altra comunitat autònoma espanyola acull tants immigrants com Catalunya.
L'article 138 del nou Estatut fa referència a la immigració d'una manera difosa, centrant-se sobretot en assegurar la integració i la qualitat de l'acollida. Una voluntat que xoca amb una realitat incontestable: les principals decisions polítiques sobre immigració es prenen en l'àmbit de la UE i el govern espanyol.
Davant aquest context, ha de creuar-se de braços Catalunya? No. El govern català ha de desenvolupar una política d'immigració integral que garanteixi aquesta integració. I això significa, bàsicament, assegurar que la immigració deixi de ser vista com un problema. Com?
Primer, amb pedagogia. Són incomptables els estudis que demostren fins a quin punt la immigració contribueix al progrés de les societats receptores, sobretot des d'un punt de vista econòmic, però també cultural.
Segon, apartant als immigrants de la marginació i la pobresa. La clau és l'ordre, la detecció eficient de les necessitats existents per a acomodar la oferta i la demanda de llocs de treball, per a tenir en compte l'impacte que la immigració té sobre l'habitatge, l'educació i la salut, per posar tres exemples claus. La capacitat d'integració de Catalunya és gran, però limitada. La immigració és vista com un problema quan s'associa amb la pobresa.
Cal un departament de la Generalitat per a desenvolupar aquesta política integral d'immigració? La meva opinió és rotundament que sí.
Deixem per un altre dia el tema de l'indústria, una altra paraula invisibilitzada pel govern català.

Imatge: senseofcinema.com