30.11.06

Interior

Interessant entrevista radiofònica d'Antoni Bassas a Montserrat Tura, ara nomenada consellera de justícia i fins fa poc consellera d'interior del govern català. Tura ha reconegut sense embuts que va sentir-se contrariada per la cessió a Joan Saura (IC-V) de la cartera que ella va dirigir entre 2003 i 2006. I no només per qüestions personals, que també, perquè pensa que estava fent una bona feina en l'àmbit de la seguretat, sinó sobretot perquè creu que una conselleria tan important com la d'interior ha d'estar controlada pel partit majoritari.
Després ha reconegut que l'objectiu principal era reeditar el govern d'esquerres, i que la consecució d'aquesta meta justificava concessions com aquesta. Però el missatge ja no es podia desactivar.
No és una bomba informativa, però sí que és una opinió interessant i valenta. Una més, potser la més qualificada, que s'afegeix a les moltes que dubten de la capacitat de Saura per a gestionar interior.
Potser no n'hi hagi per tant. El líder d'Iniciativa ja va fer gala d'una alta disciplina i lleialtat durant la darrera legislatura, com a mínim de portes enfora. Però la limitació de les seves responsabilitats de govern li va facilitar molt la interpretació d'aquest rol de monjo zen.
Aquesta situació ha canviat. Al capdavant d'interior, Saura no haurà de sortir de la seva conselleria per apagar focs. Prou feina tindrà. El temor de Tura és, entenc, que un hipotètic incendi a interior no acabi extenent-se a la totalitat del govern.


Imatge: libertaddigital.com

Etiquetes de comentaris: , , ,

3 Comments:

At 11:02, Anonymous Anònim said...

Crec que la Tura s'ha equivocat molt fent aquestes declaracions als mitjans de comunicació.
a) el concepte crítica preventiva em sembla molt negatiu si ve de l'oposició i terrible feta des del mateix Govern. No pot ser que abans de que en Saura es posi a treballar ja se'l critiqui 'per si d'en cas'.
b) l'altre punt és que ella pot pensar el que vulgui, evidentment i no li falta raó en les seves queixes però ha demostrat poca picardia política al fer tan evident el seu paper de 'despechada'. Una escena com aquesta, la pot fer als despatxos però no als mitjans de comunicació. Quins beneficis li donaran? Per un costat queda malament ella perquè demostra que el seu partit no l'ha tingut en compte i per l'altra desautoritza al seu cap i als seus socis. I a canvi de què? De res perquè no crec que esperi que la ha fer aquestes declaracions li retirin la cartera a en Saura, no?
L'escena em recorda una mica a la dels jugadors de futbol que rondinen i rondinen a l'àrbitre quan el partit ja s'ha acabat... Potser si sabés més de futbol, entendria millor als polítics.

Mariatxi.

 
At 11:19, Blogger Emili Manrique said...

Doncs bè, si que ha tingut resó informatiu, com havia de ser...i de nou (sempre dintre de l'entorn maragallista ves per on) maragallades,
no se si algun dia s'encendrà interior, però avui almenys ja tenim una foguera encesa....i aquelles petites fogueres que el geni, espontani i divertit Maragall ens encenia cada dos setmanes durant els últims tres anys van acabar ofegant el primer tripartit...
Quina estupidesa és aquesta que ens planteja la Tura?, sembla que això dels governs d'entesa ho haguem inventat en aqui, no tenim prou referents a Europa com per no estar creant doctrina continuament sobre com ha de ser un govern de coalició?
Sincerament, com diu en Mariatxi, aquesta crítica preventiva a Joan Saura no solament em sembla injusta sino digna d'aquesta nova "caverna" mediàtica que tenim instal.lada a Catalunya (i que consti que ja era hora de que s'instal.les. Crítiques molt semblants a aquelles de les que parlàvem quan ens referíem, possem el cas, als títols universitaris d'un tal Sr. Montilla, "a la postre", President de la Generalitat, ja veus tu, ja no en tornarem a parlar d'aquest tema probablement...
Ho sento Edu, arribava molest avui al despatx desprès de sentir les declaracions de la sra. Tura i les tertúlies matutines

 
At 11:21, Anonymous edu said...

Mariatxi,
Ara que ho dius, potser sí que s'ha equivocat bastant la Tura. La crítica preventiva la puc fer jo, però no una companya de govern del Saura, en això tens tota la raó. Però que seria de nosaltres sense aquest tipus d'indiscrecions? De què ens alimentariem si tots plegats fossin tan hermètics com el Montilla? El que està clar és que la confiança en Saura ha de ser molt escassa quan els dubtes sorgeixen del propi govern.
En quant a les metàfores futbolístiques, que em semblen oportunes, col·locar al Saura a interior és com posar al Puyol de davanter. L'aficionat no ho entén, i en principi desconfia. Alguns companys tampoc ho veuen clar, però han de ser discrets.
Els entrenadors acostumen a tenir els seus motius per a prendre aquest tipus de decisions, que no sempre són encertades.
En aquest cas no sabem fins a quin punt ha estat el Puyol el qui ha demanat al Rijkaard el canvi de posició, o ha estat l'entrenador el qui ha tingut la idea.
El temps posarà a cada qual al seu lloc, d'això no n'hi ha cap dubte.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home