14.11.06

Laporta, candidat a alcalde de Barcelona (N.I.)

CiU creu que el fitxatge serà un revulsiu per a la federació. Laporta espera compaginar el càrrec amb la presidència del Barça.

Les preferències polítiques de Joan Laporta van fer-se explícites el passat 28 d’octubre, quatre dies abans de les eleccions catalanes, amb el famós esmorzar amb Artur Mas. Tanmateix, el que semblava un fet puntual, sense més conseqüències, era en realitat el primer acte públic de Joan Laporta com a alcaldable de CiU a l’Ajuntament de Barcelona.
Abans de la controvertida foto Mas-Laporta, aquests dos personatges van trobar-se en secret mitja dotzena de vegades per a formalitzar la candidatura de Joan Laporta a les municipals de 2007.
No va ser fàcil. La primera trobada va tenir lloc el 27 de juliol al restaurant Drolma, un dia després de la dimissió de Laporta. La iniciativa va venir d’Artur Mas, sota el pretext de comentar la situació al FC Barcelona i expressar el suport de CiU a la junta de Joan Laporta. Quan a l’hora dels postres Mas va plantejar-li a Laporta la possibilitat de ser alcalde, el president del Barça va posar-se a riure. Però el líder de CiU va mantenir-se impassible i va afegir que la proposta era molt seriosa, que tenia el recolzament dels pesos pesants de CDC, del propi Xavier Trias, i que només mancava superar les reticències de Josep Antoni Duran Lleida.
La segona trobada no va tenir lloc fins el mes de setembre, amb Laporta reelegit sense haver de passar per les urnes. En aquella ocasió el lloc escollit va ser el domicili de Paco Seirul·lo, el preparador físic del primer equip de futbol. Era fonamental no aixecar sospites. Aquesta vegada, Artur Mas va presentar-se acompanyat de la seva mà dreta, David Madí. Laporta seguia dubtant, però Madí va presentar-li una quantitat ingent de documents, enquestes i pressupostos que el van anar animant de mica en mica. A la fi del sopar, el president del FC Barcelona va deixar la porta oberta i va demanar dues setmanes per a rumiar-s’ho.
Però no van passar ni cinc dies abans de que David Madí rebés al seu telèfon mòbil una trucada d’Alejandro Echevarría, el cunyat de Laporta. A partir d’aquell moment, la negociació la portaria ell. Els negociadors de CiU no hi van posar cap impediment. El 25 de setembre, el president del Barça va donar llum verda. En un breu espai de temps, entre el 15 i el 25 de setembre, Mas i Laporta van veure’s en quatre ocasions, sempre en domicilis particulars. Ningú no se’n va assebentar.
En el mes i mig transcorregut des d’aleshores, Mas i Laporta només es van tornar a veure en ocasió de l’esmorzar de campanya.
Avui, passada la decepció per la reedició del tripartit, la federació nacionalista sosté que la millor manera de passar pàgina és marcar-se com a gran objectiu conquerir l’Ajuntament de Barcelona, en mans dels socialistes des de les primeres eleccions democràtiques de 1979.
Per la seva banda, Artur Mas, l’home que fa aproximadament un mes va convèncer Joan Laporta de presentar-se a les eleccions municipals com a número 1 de CiU, s’oposa ara a fer pública la candidatura de Laporta. Fins i tot ha manifestat els seus dubtes sobre la conveniència d’apartar a Xavier Trias de la cursa electoral.
El propi Trias, però, és un dels principals valedors de Laporta i no veu motius per a desmuntar l’estratègia.
"L’Artur feia mesos que es veia president, i ara que s’ha tornat a quedar fora de la pomada, creu que no és el moment de jugar la carta Laporta", comentava ahir un membre del Consell Nacional de CDC. No és una opinió aïllada. Fins i tot els democristians d’Unió, que desconfiaven de la figura de Laporta fa poques setmanes, creuen que no es pot fer marxa enrere i que ha arribat el moment d’apostar fort per Barcelona.
Artur Mas, de 50 anys, es veu capacitat i legitimat electoralment per a mantenir-se al capdavant de CiU. Tanmateix, la figura de Joan Laporta ha emergit en el moment en el que el lideratge de Mas es veu més qüestionat per alguns sectors de la formació nacionalista. El secretari general de CDC tem que un èxit electoral de Laporta a Barcelona el converteixi en el nou referent de CiU i que el margini a ell a un segon pla.
El president del FC Barcelona, entretant, manté un absolut mutisme sobre la qüestió. En molt pocs dies, va passar de prendre’s en broma la oferta d’Artur Mas a acceptar-la amb un convenciment absolut. I tampoc veu motius per a abandonar la idea.
"A Laporta li ha costat molt donar el salt a l’arena política, però ara està molt il·lusionat amb la possibilitat de ser alcalde de la seva ciutat, està convençut de la seva victòria, i fins i tot creu que ho podrà compaginar amb el càrrec de president del FC Barcelona", comentava fa pocs dies un conegut advocats barceloní que posava el cas de Silvio Berlusconi com a exemple.

Imatge: abc.es

Etiquetes de comentaris:

2 Comments:

At 11:40, Blogger Emili Manrique said...

increible...

 
At 16:37, Anonymous carlinhos said...

i d'aquí quatre anys a la Generalitat.....

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home