El gran repte d'aquesta legislatura

És important que els partits polítics catalans, amb independència de que formin o no formin part del nou govern, tinguin en compte durant els propers quatre anys la delicada situació que travessa la democràcia representativa al nostre país.
És veritat que la nit de l'1-N totes les formacions van mostrar la seva preocupació per la baixa participació. També ho és que des d'aquell moment ningú no ha tornat a referir-s'hi, i que és possible que no ho tornin a fer fins a les properes eleccions.
Però serà bo que els partits catalans no menystinguin aquest deteriorament de la democràcia representativa. Els partits que van recolzar la proposta d'Estatut el 30 de setembre de 2005 (CiU, PSC, ERC i IC-V) han perdut 427.000 votants en tres anys, i fa cinc mesos van veure com un Estatut retallat era refrendat amb una abstenció superior al 50%. Fins i tot s'ha fet un lloc al Parlament un partit antinacionalista del que es desconeix la ideologia, però que el propi PP català ha titllat d'extrema dreta. Tots aquests senyals inequívocs de frustració popular han de ser ben llegits pels partits. I cal actuar en conseqüència.
El gran repte d'aquesta legislatura és recuperar la confiança dels ciutadans en les institucions i en els partits. I això només serà possible si els nostres representants deixen de banda els interessos partidistes en benefici de l'interès general.
Necessitem líders valents, que s'enfrontin als problemes de cara i que no amaguin el cap sota l'ala. Des de les altures del poder, la complicitat dels homes de confiança i el comfort del cotxe oficial es corre el risc de perdre de vista la realitat.
La crisi política que estem patint només pot recuperar-se a base de referents personals. I de referents, de persones que ens mereixin una confiança absoluta o notable, n'estem bastant orfes a Catalunya.
Les formacions que han decidit constituir el Govern d'Entesa (Tripartit) no han d'oblidar el càstig que les urnes han dictat sobre els seus dos grans pilars: el PSC i ERC han perdut conjuntament 370.000 votants i set escons en només tres anys. És a dir, una quarta part dels vots que van aconseguir el 2003, i un de cada deu escons.
La notable pujada d'IC-V no compensa, ni de bon tros, aquesta davallada. Els ecosocialistes han guanyat 40.000 nous votants i tres escons. Però si fem un simple exercici de sumes i restes, veiem que aquests tres partits han perdut la confiança de 330.000 electors.
On han anat aquests vots? Si sumem l'increment de l'abstenció amb l'augment dels vots en blanc i els vots nuls, arribem a una xifra màgica de 300.000. I jo m'atreveixo a afirmar que la gran majoria d'aquest vot de càstig ha sortit precisament dels 370.000 electors que han retirat la seva confiança a socialistes i republicans.
La fidelitat que han mostrat els simpatitzant de CiU i PP als seus candidats, per bé que s'ha vist notablement minvada, ha estat superior a la dels votants d'esquerres. Convergents i populars han perdut un total de 176.000 vots, però han guanyat un escó.
Crec que CiU ha estat la gran perdedora d'aquestes eleccions, tot i que la davallada socialista ha estat molt superior. Els convergents han guanyat dos escons, però han perdut gairebé 100.000 votants. És evident que ha fallat l'estratègia de campanya, i també ho és que Artur Mas no ha aconseguit convertir-se en el presidenciable d'una majoria de catalans. L'argument idiota de que la llista més votada havia de liderar el nou govern topa frontalment amb la legislació vigent a Catalunya. Les conseqüències d'haver passat per alt aquesta circumstància irrefutable expliquen la insoportable soledat que ha sentit CiU des de la nit de l'1-N.
El PP (-80.000 vots), un partit alimentat a Catalunya per un potent vot ocult, s'ha vist molt afectat per la irrupció del Partido de la Ciudadanía (+89.000 vots), que també ha "robat" vots al PSC, però menys. L'efecte mediàtic del partit antinacionalista ha estat demolidor per a la candidatura de Josep Piqué, un nacionalista més segons els lectors de El Mundo i els oïdors de la Cadena Cope.

Imatge: catpaisatge.net