Si els líders polítics fossin futbolistes

Si els líders polítics fossin futbolistes...

Artur Mas seria un mitja punta amb regat i gol, amb tendència a l'individualisme. No s'amagaria en els partits importants, però contra els rivals més dèbils tindria actuacions més discretes. Seria un jugador que no deixaria indiferent, circumstància que li faria tenir grans partidaris i grans detractors. Ocasionalment, lamentaria davant la premsa el fet de sentir-se poc valorat per l'afició i la directiva, i exigira cada mes de juny una millora de contracte. Prometria fidelitat al club, però exhibiria ufanós els cants de sirena dels equips rivals. Algunes adolescents penjarien el seu pòster a l'habitació, però en complir 16 anys deixarien d'interesar-s'hi. Desitjaria ser el líder de l'equip, avalat per l'entrenador, però més de la meitat dels seus companys hi estarien en contra.

José Montilla seria un migcampista de contenció, de tècnica discreta però amb esperit de sacrifici. Ningú no en recordaria cap actuació memorable, però portaria una pila de temporades a l'equip titular. Seria un d'aquells jugadors dels qui els entrenadors n'elogien les virtuts tàctiques i l'equilibri. La directiva el posaria sovint com a exemple pel seu escàs esperit reivindicatiu i la seva fidelitat al club. Rebria poques ofertes d'altres equips, però el seu club no es plantejaria rescindir-li el contracte. La premsa esportiva el consideraria un jugador aburrit i previsible en les seves declaracions. Quan esdevingués el jugador més veterà, l'entrenador el proposaria com a capità. Els seus companys no hi posarien impediments, però la majoria qüestionaria en privat la seva condició de titular indiscutible.

Imatge: clicr.com