3.11.06

Aliances de govern (I)

Tripartit (PSC+ERC+ICV):
1.485.308 vots (50%) i 70 escons (52%) --> Han perdut un 18% de vots i 4 escons.
PUJA. El PSC i IC-V ja han mostrat obertament la seva preferència per aquesta fòrmula. ERC també, però d'una manera menys explícita. Els principals esculls són la desconfiança del PSOE, que ja pensa en les Eleccions Generals, i els mals resultats electorals de José Montilla, que afecten la seva capacitat de liderar aquesta govern.

Sociovergència (CiU+PSC):
1.718.278 vots (58%) i 85 escons (63%) --> Han perdut un 16% de vots i 3 escons.
ES MANTÉ. És la opció prioritària de CiU i PSOE. Però el PSC s'hi oposa, conscient de que suposaria la fi de la seva autonomia política.

Front Nacionalista (CiU+ERC):
1.342.578 vots (46%) i 69 escons (51%) --> Han perdut un 14% de vots però mantenen el nombre d'escons.
BAIXA. En aquests moments sembla la opció menys probable, perquè és la segona opció de CiU i ERC. Però encara és massa d'hora per a descartar-la.

Etiquetes de comentaris:

16 Comments:

At 11:11, Anonymous Anònim said...

l'Emili apunta una dada:

PSC + IC-V = 49 escons
CiU = 48 escons

Si CiU es planteja governar en minoria, perquè no una coalició PSC-ICV?

 
At 11:46, Anonymous Anònim said...

La idea de l'Emili és aritmèticament interessant, però la considero totalment inviable amb tants pocs escons (48 i 49 sobre 135).
Ni CiU ni PSC+ICV governaran en solitari. Seria un escenari massa inestable i el Parlament es convertiria en una casa de barrets.
Ara que ha tastat els privilegis de formar part del govern, és molt dificil que ERC no lluiti per la seva quota de poder a l'Administració.

 
At 11:56, Anonymous Anònim said...

Sería una opción buena, pero tiene razón Edu y Carod ya lo dijo el mismo miércoles, que él tenía clara una cosa: iba a estar en el Govern.

 
At 12:05, Anonymous Anònim said...

Es cierto, Carod tiene demasiadas ganas y demasiada gente metida ya dentro. Es complicado. Pero es un panorama más interesante que el de 2003. Porque Carod tampoco puede apretar tanto como entonces. La opción PSC-ICV es tanto como decirle que si no cede y si no suelta un poco el acelerador, pues entonces deberá hacer un pacto con CiU para toda la legislatura, cosa que le restaría posibilidades de robarles voto en el 2010, no?

 
At 12:08, Anonymous Anònim said...

La qüestió penso, és qui té legitimitat moral per governar, i punt. La democràcia no és un joc de sumes i restes, de fet la democràcia no és cap joc. Per tant, cal ser seriosos i conseqüents amb els resultats electorals. Interpretar que la majoria dels catalans vol un govern d'esquerres és com dir que la meitat de catalans no vol cap govern perquè no han anat a votar.
Per tant, si has guanyat governes, i si has perdut o dimiteixes o t'en vas a l'oposició. Totes les altres opcions només donen arguments per pensar que la democràcia és una pèrdua de temps.
Catalunya liberal!! Fora els intervencionistes demagogs!!

 
At 12:17, Anonymous Anònim said...

La legitimitat moral potser la tenia el Maragall el 1999, ja que va guanyar per número de vots. Però a més de legitimitat moral, alguns en algun moment ho va organitzar tot en funció d'unes regles. Potser s'haurien de canviar per no tenir la sensació de pèrdua de temps, no et dic que no, Ferran. Però el President de moment no l'escull el poble sino el Parlament.
Una abraçada des de Madrid!!! Visca Sant Pere de Terrassa.....

 
At 12:32, Anonymous Anònim said...

Ferran, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya diu (des de 1979) que serà president aquell que aconsegueixi una majoria absoluta en una primera votació, o una majoria simple en una segona votació al Parlament.
Exigir que el candidat més votat sigui escollit automàticament president és un exercici estèril.
És a dir, que si en una primera votació Artur Mas no suma un mínim de 68 escons, i José Montilla en canvi rep el recolzament d'ERC i IC-V i arriba als 70 vots, Montilla serà el legítim president de Catalunya.
Artur Mas ha obtingut millors resultats electorals que Montilla, però no ha tingut massa màs esquerra a l'hora de construir ponts de diàleg amb les altres formacions. Ara venen les preses i les possibilitats de govern de CiU passen per Madrid o per una possible amnèsia d'ERC.
Com diu el filòsof pop David Bisbal: "¡Quién me iba a decir!".

 
At 12:51, Blogger Emili Manrique said...

I jo que m'ensumo un govern de minoria,
és veritat, PSC+ICV podria resultar massa inestable, tot i que això de llençar a ERC a les aigües convergents te el seu que...

 
At 12:55, Blogger Emili Manrique said...

Ei!
completament d'acord amb vosaltres,
candidats com Artur Mas o Mariano Rajoy crec que haurien d'apendre que a governar es comença des de la oposició, no un cop has arribat al govern...vaja, allò que alguns diuen estrategia

 
At 12:56, Anonymous Anònim said...

Emili: Malgrat la seva imatge prepotent i la seva estratègia agressiva durant aquesta campanya electoral, no em sembla just comparar CiU amb el PP.
Crec que CiU té un tarannà molt més constructiu i moderat que el PP.

 
At 13:21, Blogger Emili Manrique said...

Comparables som tots,
no em facis trampes de tertúlia que ja m'has entès!,jaja
no parlo tant de les maneres (per cert, no diria el mateix de Piqué), sino de les capacitats. CiU es podria haver presentat com un partit de govern a aquestes eleccions, de fet crec que ho va fer fins un cert moment.
Interessant l'actitud de Duran ahir i avui, màxim defensor públic de la sociovergència.
Ojo! amb Montilla, el terreny en el que entrem ara és el seu...
Perdó per la telegramatització dels post.

 
At 13:41, Blogger Emili Manrique said...

Molt aconsellable per fer "unas risas"

http://blogs.elpais.es/elecciones_catalanas/

 
At 14:03, Anonymous Anònim said...

La sociovergència ja té dos defensors públics per part del PSOE: Manuel Chaves i José Bono.
No m'agradaria estar en la pell de la executiva dels socialistes catalans. S'acosta una tempesta.

 
At 14:33, Blogger Emili Manrique said...

Doncs si,
i si jo fos Chaves tindria a Montilla martiritzat a trucades...

 
At 14:39, Anonymous Anònim said...

Jo no m'imagino un govern amb el Mas de President i el Montilla de Conseller en Cap. És impossible, per tant també ho és això que en diuen sociovergència. En tot cas seria un govern de Ciu amb la connivència del Psoe (abstenció a la investidura). Una opció absolutament fràgil i desaconsellable.
L'altra possibilitat de Ciu és pactar amb els adolescents d'Erc, però aquesta és també una opció fràgil, desaconsellable i molt poc productiva a mig termini.
Per tant, potser a Ciu li interessi fer-se la víctima altra cop, que continuïnt governant els ximplets intervencionistes, i esperar que rebentin pels aires per guanyar les properes eleccions amb el Laporta de candidat.

 
At 15:17, Blogger Emili Manrique said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home