12.10.06

En defensa de Piqué

El candidat del PP a les eleccions autonòmiques d'enguany, Josep Piqué, cada vegada es mostra més col·lèric a l'hora de denunciar les situacions incòmodes que es troba periòdicament quan es disposa a exposar les seves idees en públic a Catalunya. I té tota la raó. Perquè per al líder del PP s'està tornant gairebé impossible moure's pel país per a explicar-se, sense que sistemàticament hagi d'enfrontar-se a petits grups d'extremistes que li tiren ous, tomàquets, que el xiulen, i que boicotegen els seus actes.
Unes queixes que van absolutament en la línia de les exposades per Ciutadans de Catalunya. Formació que -com el PP- no em mereix excessives simpaties però que, precisament, treu gairebé tot el seu (escàs) petroli d'aquestes situacions en les que es posen de relleu els dèficits en llibertat d'expressió existents a Catalunya.
Perquè en una democràcia es pot discrepar, dissentir, debatre, discutir, protestar, denunciar, però sempre després d'escoltar. I sempre que sigui possible recorrent al diàleg. I si allò que sentim no ens agrada, però no és susceptible d'ésser denunciat a un jutjat, i la ràbia comença a apoderar-se de nosaltres, el millor que podem fer és canviar de tema (si estem emmig d'una conversa), aixecar-nos i marxar (si estem assistint a una conferència), o apagar la ràdio, o canviar de canal de TV, o sortir de la pàgina web.
A principis dels noranta vaig estudiar econòmiques a Bellaterra. De tant en tant, els sindicats d'estudiants o la pròpia universitat convidava a personatges més o menys il·lustres per a pronunciar conferències. Mai no vaig entendre els boicots que alguns practicàven -molt esporàdicament- en contra de certs convidats i, que en alguns casos, obligàven a suspendre l'acte per motius de seguretat o per la impossibilitat de seguir parlant en un ambient de crits i xiulets. Mai no vaig a trobar a faltar-hi l'acció contundent de la policia, sinó una major fermesa i valentia per part dels altres estudiants.

P.D. En aquest post només em refereixo a Catalunya. No em consola que a la resta d'Espanya pugui haver-hi menys llibertat d'expressió que al meu país. Siguem exigents amb el nostre entorn més immediat, i siguem un exemple per als altres. No era això l'oasi català?


Imatge: pub.tv2.no

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

At 14:18, Anonymous Anònim said...

Edu, bastant d'acord. Nomes una clarificacio sobre lo del que deies de la UAB. A mi no em sembla be que se li cedeixi espai a la universitat a individus de reconeguda trajectoria anti-democratica. Per exemple, no em sembla be que se li cedeixi un espai al Ruiz-Mateos quan es presentava per tenir inmunitat i amb representants de "Juntas Espanyolas". Evidenment tampoc em sembla be que no se li deixes parlar al Marhuenda, per molt fatxa del PP que sigui.
D'acord que contribueix a la victimitzacio del PP i d'aquests pamplines de "ciutadans pel canvi" (suposo que son ells els unics ciutadans lliures perque els demes estan dominats pel nacionalisme). I no es cap exemple democratic.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home