Disputa sobre els xecs infantils

José Montilla porta bastants dies afirmant que l'Estat del benestar no es promou repartint xecs a tort i a dret. El candidat socialista es refereix a algunes propostes que Artur Mas (CiU) ha inclòs al seu programa electoral i que, en bon nombre, estan relacionades amb el foment de la natalitat. A Catalunya, el ratio de fills per dona és de 1,3, mentre que a la UE la mitjana és de 1,5. Mas tem que la tasca de portar catalans al món acabi deixant-se en mans dels immigrants, i per això fa una sèrie de propostes per a estimular (sobretot) a les families catalanes:

- Sis mesos de baixa per maternitat (en l'actualitat són quatre).
- Pagament únic de 1.000 euros per fill, i de 4.000 euros a partir del tercer fill o per un fill amb algun tipus de disminució.
- Subvenció de 120 euros mensuals per cada fill menor de 3 anys (150 euros en els casos de families amb tres o més fills). En l'actualitat la Generalitat dona 43,75 euros mensuals per cada fill menor de 3 anys.

Pel que fa a l'estímul de la natalitat, totes aquestes mesures em semblen raonables, i encara molt allunyades dels països socialment més avançats. Però alguns sectors de l'esquerra les ataquen perquè són mesures universals (no tenen en compte el nivell de renda).
La setmana passada va fer-se públic un interessant estudi de la CEACCU (Confederación Española de Amas de Casa, Consumidores y Usuarios) que quantificava el cost que tenia mantenir un fill fins als 18 anys. El resultat anava dels 98.000 als 310.000 euros. Una variació que s'explica per les diferències en els nivells de renda de les families i, molt especialment, per la decisió de portar els fills a una escola pública o a una escola privada.
Si calculem ràpidament l'impacte de la proposta de Mas, veiem que una familia amb dos infants ingressaria 3.745 euros extres per fill, i una familia nombrosa (com les de Montilla i Mas) rebria de la Generalitat 7.825 euros més per fill. Si posem aquestes xifres en el context de l'estudi de la CEACCU, podem estar segurs que les families de renda més baixa seran les més beneficiades en termes relatius.
Són aquestes propostes un estímul per a tenir criatures? Sí, poden ser-ho, però sobretot si van acompanyades d'una bateria de polítiques i d'una sensibilitat col·lectiva que afavoreixi la conciliació de la vida familiar i la vida laboral.
Que es preguntin els polítics per què als països escandinaus coexisteixen elevats nivells de natalitat amb altíssimes taxes d'activitat femenina. Són les polítiques, però també la cultura.

Imatge: jeuxstrategieter.free.fr