És dolent abstenir-se?

Al nostre país, en general, els individus més partidistes veuen amb mals ulls la decisió d'abstenir-se d'alguns dels seus conciutadans. Creuen que aquells que renuncien a anar a votar dimiteixen de llurs responsabilitats i que són, per tant, uns irresponsables.
Existeixen vàries fal·làcies o al voltant de l'abstenció:
- L'abstenció és un atac a la democràcia.
- L'abstenció és el vot dels apolítics.
- L'abstenció és un acte d'ignorància.
- L'abstenció afavoreix al partit més votat.
- L'abstenció afavoreix a la dreta.
- L'abstenció afavoreix al PP.
- L'abstenció a les autonòmiques afavoreix als partits nacionalistes.
Molts d'aquest arguments són contradictoris i indemostrables. Sovint, posen de relleu fins a quin punt els partis polítics desconeixen la societat a la qual serveixen (i de la qual viuen). La realitat, és que el votant necessita motivació i estímuls per anar a votar. I que la diferència entre la participació massiva a les eleccions generals de març de 2004 i l'escassa participació al referèndum de l'Estatut de juny de 2006 només s'explica per això.
A països tan diferents com Austràlia i Perú, el vot és obligatori i l'abstenció es penalitza amb sancions econòmiques. Una mesura que resulta especialment efectiva a Perú, on la sanció -40 euros- equivaldria a Espanya a uns 380 euros (si tenim en compte les diferències en la renda per càpita entre ambdós països).
No sé vosaltres, però jo dubto que l'abstenció al referèndum de l'Estatut català s'hagués enfilat per sobre del 50% si el preu a pagar per no votar hagués estat de 380 euros.
Al mateix temps, amb sancions d'aquest tipus, em pregunto si la Generalitat hauria fet campanya a favor o en contra de l'abstenció:
- Amb un 52% d'abstenció, la recaptació en sancions hauria estat de 1.000 milions d'euros!
- Amb un 10% d'abstenció, només de 200 milions.
Amb aquest xifres, la temptació de fer campanya institucional en favor de l'abstenció hagués estat majúscula.
De fet, 1.000 milions d'euros és exactament l'increment que els partits catalans demanen a l'Estat en inversió en infrastructures. Un import molt allunyat dels 400 milions previstos pel govern a l'esborrany dels pressupostos generals de l'Estat per a 2007.
En resum, no penso que sigui dolent abstenir-se. Mentre no sigui obligatori anar a votar i no s'imposin sancions econòmiques, la decisió d'anar a votar és només del ciutadà. Entretant, la tasca dels partits hauria d'orientar-se molt més a engrescar la ciutadania i convèncer-los amb fets (no només amb paraules) de la importància que el seu vot pot tenir per la seva qualitat de vida. També haurien d'adonar-se que l'abstenció, quan supera certs nivells, és també un vot. Un vot de càstig contra els partits polítics. No contra la democràcia. Ni contra la política.

Imatge: gumets.net