Je m'appelle Samuel

El futbolista Samuel Eto'o s'ha convertit, probablement sense saber-ho, en el mascaró de proa de molts dels cayucos que arriben a les costes espanyoles. En un d'aquells símbols o referents que els humans necessitem per a seguir empenyent la pedra cap al cim de la muntanya de Sísif, sobreposant-nos a la certesa nihilista de que tot esforç és inútil.
Si hi ha un somni europeu per als subsaharians, aquest el personifica el davanter del Barça. Eto'o va arribar a Europa fa nou anys, quan els serveis tècnics del Real Madrid van anar a buscar-lo a Douala (Camerún). En aquest temps, les ha passades de tots colors fins a convertir-se en un indiscutible fora de sèrie a les files del Barça, i després de la seva imprescindible etapa al Mallorca (on va començar a destacar com a líder).
El club balear és tan important per a Eto'o, que el jugador ha promès que hi disputarà la seva darrera temporada com a jugador professional.
Amb 25 anys, Eto'o ja sona com un dels favorits per a aconseguir la Pilota d'Or 2006, que és el guardó que la revista France Football concedeix anualment al millor jugador de futbol del món (per mitjà d'una votació de periodistes especialitzats). L'any passat el va rebre Ronaldinho.
Eto'o és un tipus triunfador, orgullós, intel·ligent i arrauxat: ""Ni pagándome mil millones iba a ir al Madrid porque no iba a ser feliz. No soy un chico de prometer cincuenta goles, lo que puedo prometer es correr como un negro para mañana vivir como un blanco", va dir durant la seva presentació com a jugador del Barça (13/08/2004).
Eto'o, que també s'ha significat per la seva denuncia dels insults i sons racistes als estadis espanyols, és un home de caràcter fort, amb certa tendència a perdre els papers, tot i que amb els anys sembla haver après a comptar fins a deu abans de tirar pel dret (l'any passat va estar a punt d'abandonar el terreny de joc de La Romareda a causa dels crits racistes de milers d'aficionats aragonesos).
Aquesta personalitat revolucionària li ha creat a Eto'o múltiples admiradors i detractors. Jo em compto entre els seus admiradors més convençuts. Pretendre "corregir" la seva personalitat i esperar que segueixi jugant igual de bé a futbol, seria com treure-li l'espina a un peix i esperar que pogués tornar a nedar.
Les espines d'Eto'o són les que fan d'aquest jugador el primer defensa i el màxim golejador del seu equip. Si li treus, et queda Santi Ezquerro.

Imatge: gettyimages.com