Se va el caimán, se va el caimán...

Aquest cap de setmana s'ha produit una d'aquelles noticies pròpies de l'Estiu: la descoberta d'un caiman de 90 centímetres de llarg al pantà de Can Borrell (Collserola). Es tracta d'un exemplar jove, que en edat adulta pot arribar a superar els dos metres de llarg.
L'Estiu de 2006 va començar amb una mossegadeta d'una anxova a una nena alacantina, i s'acaba amb una mossegada innocent d'un caiman a l'individu que intentava capturar-lo. Dos events intranscendents i sense conseqüències greus, que posen de relleu fins a quin punt els humans han aconseguit sotmetre les altres espècies animals. Sobretot en els entorns urbans.
És també l'Estiu en el que ens ha deixat Steve Irwin, el simpàtic caçador de cocodrils australià (mort per la picada d'una rajada quan bussejava). L'home que va temptar la seva sort fins al darrer moment, i que -com molts altres aventurers- va trobar la mort abans d'hora.
Aquest Estiu ha estat també el darrer d'un dels grans caimans de la política catalana: Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona (1982-1997) i president de la Generalitat (2003-2006), Maragall se'n va després d'un quart de segle a la primera línia política.
Quan converteixes cada dia en una aventura t'exposes a riscos innecessaris. També a emocions inimaginables.
Després de tot, què seria una vida exempta de riscos? I un món sense valents? Quina és la diferència entre el risc i la imprudència? Quina és la combinació perfecte entre el seny i la rauxa?
El caiman de Collserola ja no neda pel pantà de Can Borrell. Passaran dècades abans de que una anxova torni a mossegar un banyista. Steve Irwin i Pasqual Maragall deixaran de sorprendre'ns amb els seus cops d'efecte. És possible que no fossin ni un bon presentador de TV ni un bon president, però quan tot ens sembli massa aburrit, massa previsible, potser enyorarem la seva manca de seny. El seu amor al risc.

Imatge: imagesource.allposters.com