El quadret perdut (II)

Aquella acumulació d'antiguitats em va entusiasmar. Tinc la capacitat d'entretenir-me molta estona observant mobles, retrats, objectes, roba i joguines d'altres èpoques. Però tinc un seriós inconvenient: sóc al·lèrgic als àcars. I en aquell tipus d'establiment, els àcars hi aixequen veritables civilitzacions. Normalment, adverteixo la presència d'aquests microscòpics artròpodes amb una cadena d'esternuts. No va ser el cas l'antiquari del carrer Covaci. Per contra, va ser una forta picor a la meva meva mà dreta -en entrar en contacte la meva ferida amb l'abundant pols- el que va trencar el meu idil·li amb aquell indret.
Dos dies abans, a la platja d'Eforie Nord, la segona més important de la costa romanesa, una anxova m'havia mossegat mentre nedava. Va ser un dia més tard que vaig saber que havia estat una anxova (hamsie en romanès). Ho vaig llegir al diari poc abans de dinar un arròs de marisc al port de Constanta.
No podia creure'm el rebombori que havia causat aquell succés. La veritat és que la punyetera hamsie va fer-me un mal de mil dimonis, i el crit que vaig fer es deuria sentir a una bona distància. Suposo que per això els socorristes van trigar tan poc en arribar. Una munió de curiosos van anar-me envoltant a mida que sortia de l'aigua amb la mà plena de sang. Mentre un dels socorristes m'acompanyava a la caseta per a practicar-me els primers auxilis, la seva companya s'afanyava a ordenar als banyistes que sortissin immediatament del mar. No diré que van produir-se escenes de pànic, però si que vaig veure algunes cares de preocupació, sobretot entre els pares que corrien a rescatar els seus infants.
Després, a Constanta, va fer-me molta gràcia llegir al Telegraf que fins i tot el ministre d'agricultura romanès havia comentat l'incident assegurant que les aigües del Mar Negre eren segures per als banyistes, i que l'atac d'aquella anxova havia estat producte de "la confusió d'un peix desorientat que va confondre el xapoteig d'un nedador amb el d'una possible presa". L'article va permetre'm comprovar que no només al meu país els diaris treien petroli de successos intrascendents ocorreguts en època estival. El periodista hi havia afegit també les polèmiques declaracions del presidents del gremi d'hotelers de Costinesti, localitat veïna d'Eforie Nord, que utilitzava arguments inconsistents per a recomanar als turistes que canviessin de platja per a evitar nous atacs del que ell anomenava "les anxoves assassines".
No vaig poder evitar somriure en recordar tot aquell episodi, però com que la mà seguia picant-me li vaig demanar a l'antiquari que em permetés mullar-me la ferida al seu bany.

Imatge: vanguardia.es