Israel: així, no

"La força és el dret de les bèsties" (Juan Domingo Perón)

Aquesta vegada s'han passat. La gestió de la crisi de l'hostatge israelià s'està resolent de mala manera, amb una escalada de violència irracional.
L'exèrcit israelià va començar castigant a Gaza. Ara estan bombardejant el Líban, un país sobirà.
S'obre una nova etapa de quasi guerra a Orient Mitjà. França ja ha recolzat la petició del Líban de convocar al Consell de Seguretat de Nacions Unides.
Però servirà de poc. Israel té carta blanca, i l'Àliga Sam seguirà sobrevolant la regió mirant cap a una altra banda (Iraq i Iràn).
El Líban, un petit país que porta anys lluitant per a deixar enrere dècades de guerra civil i que per mitjà de l'exemplar reconstrucció de la seva capital (Beirut) havia començat a recuperar la seva fe en el futur. Un país que semblava estar superant el traumàtic magnicidi de Rafik Hariri, gràcies a la retirada de l'exèrcit sirià de territori libanès.
Els nombrosos i poderosos advocats defensors que té Israel arreu del món sempre troben arguments per a justificar les barbaritats bèl·liques comeses pel govern israelià. S'alimenten, en part, dels arguments naïf que sovint justifiquen la raó palestina desde punts de vista acrítics, i de les salvatges accions d'alguns extremistes palestins.
A l'hora de posicionar-se en favor d'un o altre bàndol, l'observador trobarà arguments contundents en favor de jueus i palestins, però no podrà negar la desigualtat de mitjans (polítics, econòmics i militars) existent en aquest conflicte.
La força és el dret de les bèsties, va dir el general Perón per a condemnar els afusellaments del 9 de juny de 1956. I només sobre una sentència com aquesta podrà, algun dia, edificar-se un futur en pau a Orient Mitjà.

Imatge: elmundo.es