10.7.06

Vendre's

Sobre la venda de Chupa Chups -una de les marques catalanes més internacionals- a una empresa italiana.

Poques coses resulten tan molestes pel capital com les fronteres. El somni de tot capital seria moure's amb absoluta llibertat, sense barreres, per tota la geografia mundial, a la recerca de les millors oportunitats d'inversió. Sense impediments de cap tipus, sense obligacions de fidelitat, i amb l'únic objectiu de fer més gran el capital inicial.
Amb aquesta finalitat -entre d'altres- es constitueixen unions duaneres i acords bilaterals de comerç arreu del món. La frontera és una nosa per a tot empresari que mereixi ésser considerat com a tal.
I aquesta lògica, que ja existia en l'esperit dels primers comerciants que van endinsar-se per rutes desconegudes a la recerca de l'intercanvi comercial, és ara -en temps de globalització- més viva que mai.
És la mateixa que ha portat l'empresa catalana Chupa Chups a acabar exportant el 90% de la seva producció de caramels amb pal (un producte creat el 1958 pel fundador de l'empresa, Enric Bernat).
Ara que s'ha fet pública la venda de Chupa Chups a l'italiana Perfetti Van Melle, alguns lamentem l'imparable procés de venda de les principals empreses industrials catalanes.
I encara que comparteixo aquesta preocupació, en el cas particular de Chupa Chups estic convençut que els propietaris de l'empresa haurien comès un greu error si haguéssin rebutjat l'oferta de 400 milions de la multinacional italiana.
Els descendents d'Enric Bernat no sabien què fer amb l'empresa, i aquesta dèficit estratègic començava a traslladar-se al compte de resultats de manera preocupant.
La venda de Chupa Chups és un episodi més en el procés de desmantellament de l'indústria catalana. No hi ha cap altra regió europea que dediqui un percentatge superior de la seva mà d'obra al sector secundari i, tanmateix, segons totes les dades disponibles som mediocres en innovació.
La solució passa per fer una aposta decidida per la qualitat, pel valor afegit, pel risc, i per un model de recerca molt més connectat amb el sector productiu.
També fan falta més empresaris, molts més, que evitin les temptacions del diner ràpid que facilita l'especulatiu sector de la construcció. Fer una empresa que no es dediqui al sector del totxo és, avui, un acte de patriotisme. I l'administració n'ha de ser conscient a l'hora de recolzar iniciatives d'aquest tipus.
Altrament, el sector industrial català està condemnat a desaparèixer.
Haurem d'admetre finalment que l'únic producte que podem oferir al món és el turisme?

Imatge: wondergroup.com

Etiquetes de comentaris: , ,