L'infinita lentitud del tren d'alta velocitat

El 1992, per a justificar la decisió injustificable de prioritzar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla per davant de la línia Madrid-Barcelona, l'aleshores president del govern espanyol, Felipe González, va afirmar: "El AVE Madrid-Barcelona se hará pase lo que pase, pero el Madrid-Sevilla o lo hacíamos ahora o no se hubiera hecho nunca".
En el seu moment, aquest argument tan feble li va costar a l'Estat 3.000 milions d'euros (el cost oficial de la infraestructura). Però, sobretot, ha suposat un gran cost d'oportunitat per a l'economia espanyola.
La línia aèria Madrid-Barcelona és la més afluent d'Europa segons Eurostat... Calen més arguments per a justificar la necessitat que tenia Espanya d'una línia d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona?
Es poden justificar els més de 15 anys que els habitants de les dues ciutats més importants d'Espanya des del punt de vista demogràfic i ecònomic hauran hagut d'esperar per estar connectades amb un tren d'alta velocitat? A quin país europeu s'hagués permès un error d'aquestes dimensions?
Fa set anys, quan la majoria d'experts catalans en matèria d'infrastructures donaven per descomptat que la inauguració de la línia de l'AVE Madrid-Barcelona tindria lloc el 2004, alguns (com l'economista Joaquim Clusa) recordaven que allò que era veritablement important per a Catalunya era la connexió amb França.
Doncs bé, fa molt poc s'ha pogut saber que aquesta connexió entre Espanya i França no veurà la llum abans de 2020.
En el més absolut dels oblits queda doncs aquell llunyà 1995 en el que Felipe González i Jacques Chirac van comprometre's a posar en funcionament una línia d'alta velocitat entre Barcelona i Montpellier el 2004.

Imatge: xtec.es