Del sí crític a l'abstenció

Amb l'excusa de que seré fora del país el 18 de juny, he decidit no participar al referèndum de l'Estatut. Encara tinc temps per a fer els tràmits per votar per correu, però me'ls estalviaré.
Amb una setmana de campanya n'he tingut prou. Uns i altres m'han esgotat amb els seus arguments puerils. Suposo que estava molt a prop del punt d'ebullició i no m'ha costat prendre aquesta decisió.
Segueixo més a prop del sí que del no, però m'indigna com ha anat tot el procés i, sobretot, lamento profundament la oportunitat que hem perdut amb aquest nou Estatut.
Hem comès l'error d'acumular noves competències sense assegurar del tot el seu finançament.
Ara, després d'haver rebut tot tipus de crítiques i acusacions d'insolidaritat des de la resta de l'Estat, presenciarem l'enèssim capítol del 'café para todos'.
Ja ha començat la festa: Andalusia i Balears ja tenen l'Estatut de Catalunya com a punt de referència... a millorar.
Bascs i navarresos són els meus herois de la Constitució del 1977. Ningú no va negociar millor que ells durant la Transición. Avui, resulta xocant veure i escoltar alguns líders del PNV recolzant un acte de CiU a favor del nou Estaut. Ells, que mai no l'haurien acceptat.
L'encaix de Catalunya a Espanya -amb Estatut o sense- segueix sense resoldre's.
Passi el què passi el 18 de juny (guanyarà àmpliament el sí), els polítics que ens representen no arribaran a l'aprovat.

Imatge: bib.ub.es