Absurd dil·lema de Frankfurt

El nou conseller de cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat que l'obra d'un escriptor català que escrigui en castellà forma part de la cultura catalana.
Feia falta dir una obvietat com aquesta? Sembla que sí.
Què carai li passa al nostre país per a perdre el temps en absurdes discussions com aquesta?
És que algú pot dubtar de la importància d'escriptors com Enrique Vila-Matas, Eduardo Mendoza, Manuel Vázquez-Montalbán, Javier Cercas, Ana María Matute o Carlos Ruiz-Zafón?
Barcelona i Catalunya han tingut excel·lents ambaixadors en autors que han escrit els seus llibres en llengüa castellana. Desconèixer o ocultar aquesta realitat és una mostra d'incultura.
El català és una de les potes on s'aguanta la taula de la cultura catalana, però no la única. És tasca de tots aquells que ho creguem important protegir el català i evitar que la nostra cultura quedi coixa.
Però no hem de tapar cap boca ni practicar el sectarisme de donar més importància al canal que al missatge. En essència, el més important és el què diem. O és que valorem la literatura de Tolstoi i Chejov només perquè escrivien en rus?
Sí. Escriure en català és una lluita molt noble i menys comercial que fer-ho en castellà o en anglès. Però la cultura catalana va més enllà de l'estat de salut de la literatura en llengüa catalana. Per fortuna.

Imatge: fao.org