El paripé d'ERC

El paper que estan fent els líders d'ERC amb el tema de l'Estatut és per llogar-hi cadires. La direcció dels republicans va començar demanant el "vot nul", però ha acabat cedint a les pressions de les seves bases . Finalment, ERC votarà "no" a la proposta d'Estatut que -algún dia- serà sotmesa a referèndum.
Per a un ciutadà corrent, resulta sorprenent observar la fortalesa del sistema immunitari dels polítics. En particular, de Carod-Rovira, incapaç de dimitir malgrat la desautorització que ha rebut de les bases.
A mi, particularment, se'm fa dificil creure en una classe política incapaç de donar mostres de valentia i capacitat de liderat en els moments decisius. Per no parlar dels dubtes que em desperten els autors d'un text com el de l'Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya, més propi de legisladors aficionats que de legisladors d'èlit.
En el cas de l'Estatut, la valentia no consisteix en votar "sí" o "no", perquè totes dues opcions davant el nou Estatut poden defensar-se amb arguments molt sòlids i poden ser la base d'apostes polítiques atrevides.
La diferència està en assumir plenament les conseqüències de recolzar una o altre opció. I en aquest sentit, està clar que la negativa d'ERC hauria d'apartar els republicans del Govern de Catalunya.
Alguns, en l'afany de tenir-ho (poder i integritat, en aquest cas), poden acabar perdent-ho tot.

Imatge: ultimahora.es