La cuina de Vázquez-Montalbán

El seient que va deixar lliure al Camp Nou ja deu estar ocupat per un altre soci del Barça. A Manuel Vázquez-Montalbán (1939-2003) li hauria fet molta il·lusió veure com el club dels seus amors ha conquerit el seu divuitè títol de lliga i té la oportunitat de guanyar la segona Copa d'Europa de la seva història.
La principal obra de Vázquez-Montalbán no són els seus llibres, sinó ell mateix. Vázquez-Montalbán va ser un irreductible que va defensar les causes que estimava sense importar-li massa la conveniència de les seves paraules.
La política, el fútbol i la cuina van ser, a més de la literatura, les seves grans passions. D'esquerres, del Barça i sibarita, tampoc va deixar mai de dir en veu alta o per escrit allò que pensava sobre Barcelona. El seu Pepe Carvalho va passar-se dècades recorrent les entranyes de la ciutat, mostrant-ne les virtuts més amagades i els vicis més inconfessables.
Potser l'esventrament del Raval va ferir també l'ànima romàntica de Vázquez-Montalbán. Ara que ja fa dos anys i mig que no hi és ell, convé recordar la seva desconfiança cap a la Barcelona de disseny i sense ànima que porta masses anys dibuixant-se des de l'Ajuntament de Barcelona.

Imatge: laverdad.es