Galbraith

Mai no va guanyar el Premi Nobel, perquè no responia al prototip de l'economista acadèmic que viu en una torre de marfil. A Galbraith li agradava trepitjar el carrer i passejar pel camp (com es pot veure a la foto), i va publicar varis textos autobiogràfics com a testimoni de la seva intensa vida d'economista, viatger i home polític d'idees progressistes.
Els llibres de Galbraith sobre economia (The Affluent Society, 1958, o The Age of Uncertainty, 1977) van convertir-se en best-sellers gràcies a la seva voluntat de fer-se entendre i de divertir al lector amb la seva intel·ligent ironia.
En el món de l'economia, sobren estudiosos i falten pedagogs. La pèrdua és, en aquest sentit, irreparable. El seu exemple és, tanmateix, impagable. Tant de bo serveixi de referent per a joves economistes que vulguin fugir de l'ortodòxia...
Per acabar, una frase de Galbraith que sintetiza el seu escepticisme sobre la condició humana: "Sota el capitalisme, l'home explota l'home. Sota el comunisme, és just el contrari".
Imatge: cas.umkc.edu
Etiquetes de comentaris: economia, personatges
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home