28.4.06

Sobre la bombolla immobiliària

Són moltes les teories que circulen sobre la qüestió de l'habitatge. M'agradaria compartir algunes opinions que tinc al respecte. Ho faig amb una fotografia bonica i inquietant que René Burri va fer a Sao Paulo (1960).

1) La vivenda és un dret recollit a la Constitució, però som els ciutadans (i no l'Estat, ni cap altre administració) els qui la paguem.

2) La vivenda és una de les principals fonts d'ingressos dels ajuntaments del nostre país. Això explica el desordre en el desenvolupament urbanístic dels municipis. La democràcia, que ha tingut la dificil tasca de maquillar alguns dels desordres del desarrollismo del Franquisme, no ha facilitat un planejament del territori més racional.

3) La vivenda és la principal font de despeses de les families. Gairebé un 90% dels espanyols són propietaris de la seva vivenda, el nivell més alt de la Unió Europea.

4) Llogar és un mal negoci, perquè els preus dels lloguers són massa semblants als de les quotes que pagariem per una hipoteca. A Espanya, només el 2% de la vivenda de lloguer està subvencionada. A la resta de la UE, el 20% i, a més, les condicions de les hipoteques són menys avantatjoses. La falta d'estímuls per a llogar ens impulsa, de forma racional, a comprar.

5) La vivenda social a Catalunya i a Espanya, en general, és la història d'un fracàs. Només les comunitats de règim foral (País Basc i Navarra) poden presumir de la seva política de vivenda. I no crec que sigui només pel seu millor finançament autonòmic.

6) Si volem comprar una vivenda a Barcelona i no volem acabar pagant més, millor fer-ho avui que demà. El mercat de la vivenda viu els seus cicles, com tot. Però Barcelona, per les seves característiques geogràfiques (té una superficie de només 97 km2), en viu una mica al marge.

7) S'aconsella no dedicar més del 33% dels nostres ingressos familiars al pagament de l'hipoteca. Comprar una vivenda no és una despesa, sinó una inversió, però pot convertir-se en un malson si estirem més el braç que la màniga.

8) El 2005, Catalunya va ser la comunitat autònoma on es van adquirir més viviendes, i també on el seu preu mig fou més elevat.

9) La immigració ha incrementat la població de Catalunya i Espanya en un 10% en menys de 10 anys. Vivenda i immigració són doncs, dos problemes que ara van agafats de la mà. Però els immigrants també començen a imitar la nostra propensió per comprar.

10) Les administracions públiques justifiquen la seva inoperància en política d'habitatge referint-se als elevats preu del sòl, que dificulten la participació del sector públic al sector de la construcció. Entre tant, han permès que Espanya sigui el país de la Unió Europea amb més vivendes buides i amb major nombre de segones residències. Segur que no hi podien haver fet més, o és que aquest interminable boom els està anant molt bé des del punt de vista econòmic?

Imatge: comune.milano.it

Etiquetes de comentaris: , , , ,