"1979 o Futur?" (sic.)

Els desencerts del govern català, units a la desconfiança de Zapatero envers ERC, han retornat a CiU a la primera línia de la política catalana.
Artur Mas, que el 2003 es trobava en una posició molt complicada, ocult sota l'allargada ombra del postpujolisme, la pèrdua del govern i la crescuda dels republicans, ha tingut l'habilitat de convertir-se en protagonista en un procés estatutari que podia haver resultat molt incòmode per CiU.
Després de 23 anys al capdavant de la Generalitat, els convergents han hagut de veure un president socialista liderant el nou Estatut. No han estat pocs els retrets (justificats) que ha rebut CiU per aquest motiu.
Però, després de tot, Mas passarà a la història com el polític català que va tancar l'acord de l'Estatut amb Zapatero, la contrapart espanyola. Tota una senyal de la desconfiança que Maragall i Carod desperten a La Moncloa.
Per als que ens sentim decepcionats amb aquest Estatut, el rol jugat per Mas tampoc té un gran mèrit. És, probablement, la confirmació de l'esperit pragmàtic i possibilista d'aquest coalició catalanista i conservadora que formen CDC i UDC.
I de sobte, gràcies a la badada estratègica dels socialistes, CiU presenta l'eslògan més optimista en favor de l'Estatut: "1979 o Futur?". Una frase que, sense calificar de bo el nou Estatut, fa entendre que cal superar el text de 1979. L'advertència és, també, que el "Futur" no s'acaba el 2006.
Podem estar-hi o no d'acord, o creure'ns-els més o menys, però han utilitzat l'únic argument que pot convèncer-nos per anar a votar que sí.

Imatge: ciu.info