Un país doblat

Per què no subtitulem enlloc de gastar-nos més fons públics en doblatges?

Resulta entretingut escoltar polítics i analistes polemitzant al voltant del "problema de la llengüa".
Els uns, asseguren que el castellà està desapareixent a Catalunya i que el nou Estatut serà la sentència de mort definitiva. Els altres, segueixen donant la tabarra amb l'etiquetatge dels productes, la retolació dels comerços, el nivell C, i el doblatge de les pel·lícules de Walt Disney al català. I els de més enllà segueixen buscant les set diferències entre el valencià i el català. Ridícul...
I mentre uns i altres es barallen, el nivell d'expressió oral i escrita de les noves generacions -ja sigui en català o en castellà - segueix en caiguda lliure. Però potser encara resulti més greu l'insuficient coneixement de llengües estrangeres, que es consolida com un dels principals obstacles per a la internacionalització de l'economia i de la societat catalanes.
La Generalitat de Catalunya està perdent una excel·lent oportunitat de resoldre més d'un problema d'una manera intel·ligent: ¡Ni un euro més per a doblar pel·lícules al català! Volem veure els films en versió original subtitulada en català.
A països com Holanda, Dinamarca o Finlàndia, amb poblacions d'entre 4 i 14 milions d'habitants, no es doblen les pel·lícules estrangeres a la llengüa autòctona. No es considera rendible i, sobretot, es considera essencial el coneixement de l'anglès. Les estadístiques ens diuen que ens passem al voltant de 3 hores diàries davant de la TV. Us imagineu l'impacte que tindria el no doblatge sobre el coneixement de l'anglès a Catalunya? I què em dieu del francès?
Un altre fenòmen interessant té lloc als països de l'est d'Europa, on les antenes parabòliques han obrat el miracle de que els infants de 10 anys residents a l'aïllada regió de Maramures (nord de Romania) et parlin en castellà per obra i gràcia de les telenovel·les argentines. Polonesos, txecs, croats i romanesos són més políglotes que els catalans. Avui els titllem de països emergents. Demà, més aviat del que creiem, rebran el premi al seu esforç i nosaltres seguirem enfangats en els nostres debats estèrils.
Per què no canviem d'estratègia? Per què no convertim d'una vegada la TV en la més eficient escola d'idiomes per a la nostra població?

Imatge: ceu.es