El perquè d'aquest blog

Algunes de les coses que publico en aquest blog les tinc força mastegades i seria dificil convèncer-me de la injusticia dels meus arguments. No us esforçeu massa, per exemple, en fer-me veure que AENA vol el millor per Catalunya o que el procés del nou Estatut ha estat un èxit...
En altres ocasions, la meva argumentació inicial està molt oberta a la possibilitat de que algú em convençi de que m'equivoco amb el meu raonament.
En el cas del post d'ahir, alguns de vosaltres (gràcies Carlinhos per publicar els teus comentaris) m'heu replicat dient que a un president de la Generalitat de Catalunya no se li han d'exigir els mateixos requisits mínims que a un alt executiu.
Després de tot, argumenteu, una de les grandeses de la democràcia és precisament aquesta: que qualsevol ciutadà pot arribar a ser president. Jo afegiria una altra condició: la fidelitat suprema d'aquest ciutadà qualsevol a un partit polític.
En el cas de Montilla, això pot permetre que una persona que no forma part de l'oligarquia econòmica i política i sense pedigrí catalanista, tingui una oportunitat real de presidir el nostre país. Estic d'acord que, des d'aquest punt de vista, serà interessant veure com reaccionen els electors a Catalunya.
M'agradaria pensar que ningú no deixarà de votar a Montilla pel seu orígen no català (alguns de vosaltres m'heu fet veure que potser peco d'innocent en aquest sentit).
En canvi, segueixo pensant que el principal handicap del candidat socialista està relacionat amb la seva falta de preparació: Montilla no té estudis universitaris i, per tant, si fos funcionari no podria optar a una plaça de tècnic mitjà o superior. És lògic que la formació dels tècnics sigui molt superior a la dels polítics que -després de tot- han de prendre les decisions finals?
Al món de l'empresa comptem amb nombrosos exemples d'abnegats treballadors que han començat com a botones i han acabat -gràcies al seu esforç i a la seva habilitat- presidint la companyia. Moltes vegades de manera exitosa.
Pensava que aquestes història de self made men que arriben a dalt de tot formàven part d'una altra generació, aquella en la que tenir un títol universitari era un privilegi de les èlites, però potser el cas de Montilla em demostri que estic equivocat.

Imatge: users.globalnet.co.uk