Catalunya, poble perdedor?

Assumim-ho d'una vegada. Entre nosaltres els catalans existeix un nombre d'agents no quantificat (però que en qualsevol cas no és insignificant) que té una especial predilecció per la derrota. Persones que quan les coses van bé, fan tot allò que poden perquè deixin d'anar-hi. Les mateixes -quina contradicció!- que no mouen un dit en temps de crisi i desencís.
Amants de la mediocritat, no poden soportar a aquells que lluiten per a fer-nos millors. Sovint, un terrible sentiment d'inferioritat s'amaga darrera aquestes fòbies.
En un context com aquest, un personatge reformista com Joan Laporta no podia sortir-ne ben parat. Des del minut zero, abans fins i tot de cometre els errors (molts d'ells innecessaris i molt d'ells reconeguts) que li podem atribuir, Laporta ha tingut enemics i ha acumulat odis.
Però, per molts errors que pugui haver comès aquest president del Barça, no podem negar-li el seu gran èxit: haver recuperat des de tots els punts de vista a un club que el juny de 2003 estava instal·lat en un pou sense fons.
No es tracta d'aburrir fent balanços, però només cal recordar que en tres temporades el Barça n'ha tingut prou per a recuperar l'hegemonia a Espanya (dues lligues) i convertir-se en el millor equip d'Europa (una Champions, la segona de la nostra història). I no ha estat un accident, sinó la conseqüència d'una feina ben feta en el terreny esportiu. Una tasca que va més enllà de l'aportació que va fer en el seu moment Sandro Rosell (vicepresident esportiu entre 2003 i 2005).
Avui es dona la paradoxa de que un jutge, fent una escrupulosa lectura dels Estatuts del club, ha condemnat al Barça a celebrar eleccions abans de tres mesos. Jo comparteixo el criteri de la junta: no em sembla just que la gestió del període comprès entre el 22 i el 30 de juny de 2003 computi com una temporada sencera. Però tampoc no puc deixar de preguntar-me com a un advocat com Laporta li han pogut fer un gol com aquest.
Però donat que la junta ja ha acatat la sentència i convocarà eleccions pel 10 o el 17 de setembre, us diré el següent:
1) Laporta i la seva junta han de seguir dirigint al Barça.
2) La inhabilitació de Laporta i la seva junta, en el cas de produir-se, seria un error imperdonable.
3) Les alternatives a Laporta (Majó, Minguella, Medina, etc) ens tornarien a submergir en la més absoluta mediocritat esportiva i social.
4) Faré tot el que estigui al meu abast per a convèncer els indecisos.
5) No vull que el Barça canvii de rumb.
6) I més dificil: m'encantaria que el nostre país s'encomanés -encara que fos una miqueta- de l'esperit d'aquest Barça guanyador, optimista i solidari.

Imatge: siamsport.co.th